Category Archives: TEMES D’AVUI

PARAULES DE BENET XVI

He trobat molt interessants les paraules de Benet XVI als professors universitaris.

Continua llegint

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under ESGLÉSIA, TEMES D'AVUI

BON NADAL!

Que la bona notícia del naixement de Crist ens renovi el cor per contemplar el futur amb uns ulls d’infant, amb una mirada neta!

I’m dreaming tonight Aquesta nit estic somniant

Of a place I love amb un indret que estimo

Even than more than I usually do molt més que de normal

And although I know i encara que sé

It’s long road back que es troba a molta distància

I promise you et prometo

I’ll be home for Christmas que seré a casa per Nadal

You can count on me pots comptar amb mi

Please have snow si us plau, tingues la neu

And mistletoe i el vesc a punt

And presents round the tree i els regals al voltant de l’arbre

Christmas eve is gonna find me la vetlla de Nadal em trobarà

Where the love light gleams on la llum de l’amor resplendeix

I’ll be home for Christmas seré a casa per Nadal

If only in my dreams ni que sigui  en somnis


3 comentaris

Filed under MÚSICA, TEMES D'AVUI

GENERACIÓ CLIC-CLIC

La meva admirada Barbara McGuigan la defineix com “la malaltia sexual de transmissió mental”. Definida pels psiquiatres com una realitat abusiva i altament addictiva, la pornografia és la màxima expressió de la conversió de la sexualitat en un bé de consum, i de la transformació de la persona humana en un producte.

Milions d’infants d’arreu del món, a edats ben primerenques, ja han perdut per sempre la innocència. Abans d’internet -en la era AC : Abans del Ciberespai-, la innocència infantil solia tenir capes, que s’anaven retirant gradualment. Primer aprenien que els reis no existien, i un dia entenien allò de la llavor que el pare planta dins la panxa de la mare. I més tard sentien el cruixir de la seva pròpia llavor.

Avui en dia, en una tarda de pluja mentre els pares són al Condis i l’àvia fa la migdiada davant del culebrot, l’abisme es troba a un clic de distància. Clic-clic.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ, FAMÍLIA, TEMES D'AVUI

CRISI DE VALORS?

Avui, als Matins de TV3, el tertulià Joan Julibert ha parlat de la manca de valors de la nostra societat actual. M’han agradat els exemples que ha donat, perquè demostren que la dimensió ètica cada vegada pren un necessari protagonisme en l’anàlisi de la realitat.

Aplaudeixo les paraules benintencionades de Julibert, però permeteu-me una precisió. En la nostra societat no hi ha crisi de valors. Hi ha molts, molts valors que estan a l’alça en el Wall Street de la conducta humana: el culte al cos, l’objectivització de la persona com a bé de consum eròtic, l’hedonisme, l’espontaneïtat barroera, l’èxit fàcil, la ignorància desvergonyida…. Són valors que es valoren molt, i apareixen a les portades de moltes revistes i en nombrosos programes de televisió.

Continua llegint

1 comentari

Filed under SOCIETAT, TEMES D'AVUI

VEO, VEO…

Tot sovint, en un trajecte llarg en cotxe, la meva dona i jo juguem al veo veo amb els nens.  Veo, veo… Una cosa, una cosa de color, de color…. Molts cops, la mateixa velocitat del vehicle s’encarrega de de difuminar l’objecte triat en la nebulosa de l’oblit, i ens veiem obligats a buscar-ne un altre, per entretenir els nens i fer que el viatge passi més de pressa.

Veo, veo… Objectes llampants, de coloraines, sense gaire relació, impactants a la mirada, però fugissers. I tot per entretenir els nens.

Continua llegint

1 comentari

Filed under MITJANS DE COMUNICACIÓ, TEMES D'AVUI

ROSTRES I COSSOS

Ja sabeu, per antigues entrades, que estic totalment a favor del vel islàmic, de la mateixa manera que em sembla de conya que un monjo budista o una monja catòlica pugin als Ferrocarrils de la Generalitat vestits amb la seva  indumentària corresponent.

Tanmateix, estic totalment en contra del Burca, i us explicaré per què. Una persona que es passeja pel món amb el rostre totalment cobert no pot ser mai considerada una ciutadana. El rostre ocult amaga la capacitat de la persona de projectar-se cap a l’exterior, d’entrar en societat. És a través del rostre, i de la seva expressió, que ens mostrem com a éssers eminentment humans. El rostre conté la geografia de la nostra humanitat. Dels llavis surten les nostres idees, amb els ulls contemplem i som contemplats. Les expressions facials són la gramàtica humana de la nostra meravellosa complexitat com a éssers. El nostre somriure, únic a la nostra espècie, ens delata la intel·ligència. La cara és la radiografia del cervell, el nucli neuràlgic que ens fa únics, el centre de les nostres raons i de les nostres emocions.

El nostre rostre visible és el passaport de la nostra sociabilitat. Les persones que s’oculten rere màscares no poden ser reconegudes, no poden ser socials, no es poden projectar cap a l’exterior. Les dones amb Burca són fantasmes nebulosos, privats de la seva condició social per la imposició d’una màscara perillosament masclista. Porten la pitjor de les màscares. Recloses dins del Burca, les dones que el porten estan condemnades a no tenir vida social, a ser esclaves de la vida privada, fins i tot quan creuen l’àgora.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under SOCIETAT, TEMES D'AVUI

COMUNICAR-NOS

Cada vegada tinc més clar que en aquesta societat tecnòlogica disposem de moltes eines per mantenir el contacte amb les persones que ens estimem o que ens envolten, però la possibilitat d’estar en contacte, ni que sigui de manera instantània, mai no pot substituir la qualitat de la comunicació humana en majúscules.

La comunicació humana: mirar-nos de fit a fit, endevinar els gestos, assaborir les mirades, descodificar el llenguatge corporal, impregnar-nos de les entonacions i dels silencis de l’altre. Comunicar-nos de veritat, de tu a tu, empatitzar les rialles, inhalar el que s’ha dit i exhalar el que ha quedat per entès. Aturar el temps per comprendre l’altre, per comprometre’ns a crear el moment. Esborrar les circumstàncies, entretenir el destorb. Escoltar l’altre en el cor  quan li parlem, parlar-li al cor quan l’altre escolta. Fer de les frases una litúrgia humana.

Parlar en el temps, sense tecles. Sense pressa.

Continua llegint

2 comentaris

Filed under TEMES D'AVUI