Category Archives: SOCIETAT

FER PAÍS

Tinc molts amics independentistes, molt activistes ells, que sempre em parlen de la necessitat de “fer país”. Jo sempre els observo, els admiro, i els contemplo. Aquests dies, però,  m’he dedicat a analitzar-los, des de l’admiració més profunda, no cal dir-ho.

Resulta que la majoria han superat els 35 -sí, nois, ens fem grans…-. No estan casats, ni tenen parella. Porten la mateixa vida que quan tenien 18 anys, amb la diferència que ara tenen una feina i ja no han d’anar a l’insti ni a la uni; però paren pels mateixos bars, ataquen les mateixes converses, encara parlen en diminutius,  i practiquen el bell art de la ironia. Si els miro de fit a fit, de tant en tant veig que se’ls escapa aquest mig somriure sorneguer de la factoria Albert Om. Van fent….Perdó: van fent…país.

Continua llegint

Anuncis

5 comentaris

Filed under HUMOR, SOCIETAT

CRISI DE VALORS?

Avui, als Matins de TV3, el tertulià Joan Julibert ha parlat de la manca de valors de la nostra societat actual. M’han agradat els exemples que ha donat, perquè demostren que la dimensió ètica cada vegada pren un necessari protagonisme en l’anàlisi de la realitat.

Aplaudeixo les paraules benintencionades de Julibert, però permeteu-me una precisió. En la nostra societat no hi ha crisi de valors. Hi ha molts, molts valors que estan a l’alça en el Wall Street de la conducta humana: el culte al cos, l’objectivització de la persona com a bé de consum eròtic, l’hedonisme, l’espontaneïtat barroera, l’èxit fàcil, la ignorància desvergonyida…. Són valors que es valoren molt, i apareixen a les portades de moltes revistes i en nombrosos programes de televisió.

Continua llegint

1 comentari

Filed under SOCIETAT, TEMES D'AVUI

ROSTRES I COSSOS

Ja sabeu, per antigues entrades, que estic totalment a favor del vel islàmic, de la mateixa manera que em sembla de conya que un monjo budista o una monja catòlica pugin als Ferrocarrils de la Generalitat vestits amb la seva  indumentària corresponent.

Tanmateix, estic totalment en contra del Burca, i us explicaré per què. Una persona que es passeja pel món amb el rostre totalment cobert no pot ser mai considerada una ciutadana. El rostre ocult amaga la capacitat de la persona de projectar-se cap a l’exterior, d’entrar en societat. És a través del rostre, i de la seva expressió, que ens mostrem com a éssers eminentment humans. El rostre conté la geografia de la nostra humanitat. Dels llavis surten les nostres idees, amb els ulls contemplem i som contemplats. Les expressions facials són la gramàtica humana de la nostra meravellosa complexitat com a éssers. El nostre somriure, únic a la nostra espècie, ens delata la intel·ligència. La cara és la radiografia del cervell, el nucli neuràlgic que ens fa únics, el centre de les nostres raons i de les nostres emocions.

El nostre rostre visible és el passaport de la nostra sociabilitat. Les persones que s’oculten rere màscares no poden ser reconegudes, no poden ser socials, no es poden projectar cap a l’exterior. Les dones amb Burca són fantasmes nebulosos, privats de la seva condició social per la imposició d’una màscara perillosament masclista. Porten la pitjor de les màscares. Recloses dins del Burca, les dones que el porten estan condemnades a no tenir vida social, a ser esclaves de la vida privada, fins i tot quan creuen l’àgora.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under SOCIETAT, TEMES D'AVUI

LA LLAVOR DE CRIST EL EL MÓN

A les portes del Nadal, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una citació extreta del llibre Historia de las mujeres, escrita per Bonnie S. Anderson i Judith P. Zinsser, publicat a l’editorial Crítica. Les autores, que en cap moment d’aquesta extensa obra s’autodefineixen com a cristianes, parlen de les transformacions que van introduir Jesús amb les seves paraules, però sobretot amb els seus actes i les seves ACTITUDS.

En sus enseñanzas hizo pocas discriminaciones entre mujer y hombre, pese a la ocasional consternación que esto debió de causar entre sus seguidores masculinos. Cuando habló a la mujer samaritana, sus discípulos “se sorprendían de que hablara con una mujer”. Para algunos de sus coetáneos, Jesús parecía rechazar las ideas tradicionales de rango, de libre y esclavo, subordinado e inferior. No veía defectos específicos en la naturaleza femenina. En sus sermones incluyó a mujeres, a quienes permitió una vida y unos cometidos al margen de la familia y de su relación con el hombre. Utilizó su autoridad para reclamar una inversión de los valores y actitudes coetáneos y tradicionales. (…) Prometió el “Reino de los Cielos” –una vida después de la muerte- a todo el que adoptara sus enseñanzas, sin importar el rango o el sexo.

Así, Jesús despreció gran parte de lo establecido en estas primeras culturas. Y lo más importante para las futuras generaciones de mujeres europeas: predicó la igualdad de todos los creyentes en su doctrina. Con sus acciones y sus palabras negó las descripciones tradicionales de las mujeres como inferiores y minó las antiguas justificaciones de su subordinación. En consecuencia, consideró que las mujeres habían sido creadas a imagen de Dios, igual que los hombres. Nunca se refirió a la creación secundaria de Eva a partir de la costilla de Adán, un pecado específico por su desobediencia en el jardín del Edén. En acto del bautismo limpiaba igual a las mujeres que a los hombres de la mancha del pecado. La piedad de las mujeres, igual que la de los hombres, determinaría su vida después de la muerte, y permitiría su ascensión a los cielos.

Jesús concedió el mismo valor a las mujeres en otros aspectos. En sus parábolas empleaba mujeres del mismo modo que hombres, para ilustrar los valores de la fe, la humildad y la caridad que él defendía. Las “rameras” que creían en él conocerían la salvación, antes que los sacerdotes que lo negaban.

(…)

Jesús salvó la vida de uno de los personajes más despreciados por la sociedad judía, la adúltera, marginada también en muchas culturas coetáneas. La ley hebrea exigía que fuera lapidada hasta la muerte. (…) Lo más insólito de sus actitudes con respecto a las mujeres consistía en que Jesús hablaba directamente con ellas sobre sus doctrina y las aceptaba como seguidores especiales junto con los hombres. En la Palestina hebrea dominada por los romanos, las mujeres apenas figuraban como materia de las enseñanzas rabínias o talmúdicas judías, y, mucho menos, como estudiantes. En cambio, Jesús declara por primera vez su carácter divino a una mujer samaritana, en una cultura en la que las mujeres estaban subordinadas y los samaritanos eran parias.

A la llum d’aquesta citació ningú no pot trobar estrany, doncs, que els moviments a favor dels drets humans i la dignitat de la persona, feminismes inclosos, s’hagin originat i hagin germinat el països de cosmovisió cristiana. En ple segle XXI, ens trobem que en nom de la llibertat i la neutralitat hi ha molts que es permeten el luxe d’ignorar i fins i tot rebutjar aquest llegat religiós i cultural. La columna de Pilar Rahola d’avui em sembla digna de reproducció.

Continua llegint

1 comentari

Filed under DESIGUALTATS, EDUCACIÓ, ESGLÉSIA, FEMINISME, SOCIETAT, TEMES D'AVUI

AUTÈNTIC O ESPONTANI?

Després de tantes seqüeles de Gran Hermano, a molts ja els costa trobar les diferències entre aquests dos termes, sovint emprats com a sinònims. La persona que diu “és que jo sóc així” després de deixar anar un rot d’aquells de record Guiness no és “autèntica”.  És, procurant ser delicats en les paraules, “espontània”. Fa “el que li surt de dins”. Els jutjats estan plens de persones que van fer en el seu dia “el que els sortia de dins”, “el que els demanava el cos”. Fent el que ens surt de dins, i negant-nos a nosaltres mateixos una mínima carta de navegació dins de les coordenades de la decència, correm el risc de convertir la nostra espontaneïtat en un AUTÈNTIC desastre.

Continua llegint

1 comentari

Filed under EDUCACIÓ, SOCIETAT

1 DE DESEMBRE

Cada any, en celebrar-se el dia internacional contra la Sida, s’alcen veus irritades i malintencionades que acusen el  Sant Pare de ser el principal culpable de la propagació del virus arreu del món. Les protestes són tan irreals com desmesurades: si realment el Sant Pare tingués aquest poder d’influència sobre el comportament sexual de la humanitat, que no és el cas, no caldria culpabilitzar Benet XVI per cap contagi: l’índex de fidelitat i castedat assoliria unes proporcions tan còsmiques que les possibilitats de contagi quedarien reduïdes a xifres irrisòries. Benet XVI hauria aconseguit atacar el virus amb la millor de les prevencions contra l’epidèmia: evitar la promiscuïtat. I és que, amb la Sida, passa el mateix que amb totes les loteries fatídiques de la humanitat: com més jugues, més possibilitats tens de treure.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under ESGLÉSIA, SOCIETAT

ELS CONVIDATS QUE NO TENEN ESPERA

A casa meva sempre em van ensenyar que abans de començar a menjar havia de comprovar que tothom era a taula i tothom estava servit. Aquesta és una de les normes de conducta que fan que l’acte de menjar al voltant de la taula esdevingui una acció plenament humana i no un mer enviament de productes alimentaris, prèviament mastegats, a l’esòfag. Hi ha mals costums que ja estan cristal·litzats en la societat, com per exemple els aperitius de casament. Mentre els nuvis, acabats de casar, s’estan fent les pesades fotografies de posa forçada als jardins del restaurant, els convidats es cruspeixen frenèticament l’aperitiu, amb una pressa apocalíptica, i quan els nuvis arriben contemplen un panorama de familiars amb llavis bruts i corbates tacades que no es pot aguantar. Per això existeixen les llunes de mel, per fugir ben lluny i oblidar els excessos de la parenta que tant et va dir que t’estimava.

Quan els nuvis arriben, l’aperitiu es troba en un estat de desolació que clama al cel. Els convidats sembla que s’hagin esforçat a demostrar que no necessitaven celebrar res amb els nuvis per afartar-se com uns lladres. Han estat uns moments tràgics. I és que la opulència i l’excés, sense el motiu que els dóna raó de ser, creen ambients decadents.

El mateix passa amb el Nadal.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under SOCIETAT