Category Archives: GÈNERE

MEMORIA DE LOLITAS TRISTES

Llegeixo a La Vanguardia els resultats de l’estudi sobre  Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia y la juventud, realitzat per la unitat de Psicologia Preventiva de la Universidad Complutense. L’estudi, dirigit per la catedràtica María José Díaz Aguado, insisteix en la necessitat que els pares mantinguin una relació estreta i intensa amb els seus fills a partir dels 12 anys per prevenir els maltractaments de gènere. Els dotze anys, segons la notícia publicada, marquen l’inici de les primeres possibles “relacions de parella”.

Evidentment que els pares han d’estar a l’aguait durant l’adolescència. Anira bé, però, que hi estiguessin des del minut zero del partit: és una mica difícil que el nostre fill ens comenti les seves inquietuds masturbatòries si els únics intercanvis lingüístics que hi hem mantingut des que va néixer  s’han limitat a  ordres del tipus “corda’t les sabates”, i hem deixat que telecinco i les navegacions cibernètiques abordin els Grans Temes.

La comunicació amb els fills no brolla espontàniament quan hi ha una urgència. Les urgències normalment acaben a urgències, i no a les converses de sobretaula. Els nostres fills són i seran lliures, autònoms, i s’equivocaran. I només si hem mantingut fluït a través dels anys el fil de la comunicació, podrem dialogar amb ells durant les tempestes de l’adolescència.

I dialogar vol dir “passa’m el sucre”, però també consisteix a abordar els Grans Temes. L’amor, el sexe, les drogues, els amics, els estudis, la responsabilitat… El millor testament en vida que deixarem als nostres fills seran totes les hores que hem passat conversant amb ells, amb la tele apagada, compartint la nostra visió del món. Després ells tindran tota la vida per negar-la, assumir-la,perfeccionar-la, combatre-la… Però hauran tingut una carta de navegació. Podran dir: el meu pare deia, la meva mare pensava …. I JO… Construiran un JO a partir del que han sentit, en el que han après passant la sucrera.  Tindran principis perquè els haurem donat un principi, un punt de partida humà, personal.

Continua llegint

Anuncis

1 comentari

Filed under EDUCACIÓ, FAMÍLIA, GÈNERE

ELS TREBALLADORS DE L’AVE

Cada dia , quan agafo el mitja distància per anar a treballar, observo l’evolució de les obres de l’AVE. Contemplo la bellesa dels ponts pels quals passarà la rapidesa dels nous trens, unes artèries que connectaran poblacions i canviaran la nostra apreciació de les distàncies i dels límits horaris. Al costat de les obres colossals, l’observador distingeix els obrers que les fan possible, unes persones que es perden en la llunyania i es transformen en formigues, en puntets laboriosos que van fent, van fent, sota el sol. Tots els puntets, tots els obrers, són de sexe masculí.

Són treballadors anònims, silenciosos, de sexe masculí. Amb la seva força, amb la seva testosterònica obstinació, obraran les meravelles de la comunicació viària: faran que, d’aquí a pocs anys, les persones i les idees flueixin amb més rapidesa. Obrers que obraran un miracle. Obrers anònims i silenciosos, i de sexe masculí.

Amb tantes dècades de propaganda contra la violència masclista, correm el perill d’oblidar retre culte a  les bondats civilitzadores de la masculinitat. Bondats que en el seu temps van enlairar catedrals, i ara construeixen els ponts de la mitja distància, desactives bombes i es juguen la vida per combatre el fanatisme terrorista a escala global.

Continua llegint

1 comentari

Filed under GÈNERE