Category Archives: ESGLÉSIA

PARAULES DE BENET XVI

He trobat molt interessants les paraules de Benet XVI als professors universitaris.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under ESGLÉSIA, TEMES D'AVUI

EL VISITANT

Que té Benet XVI que desperta en alguns tantes erupcions cutànies? Es tracta, objectivament, d’un vellet savi i venerable, que somriu amb una finor serena i encisadora. A més a més, he llegit molts dels seus llibres, i us puc dir que m’han fet pensar i créixer. Molt més que els titulars dels diaris gratuïts que pretenen des-informarme i de-formar-me cada cop que agafo els Ferrocarrils.  Què té Benet XVI que hi ha tanta gent que el voldria crucificar? Lady Gaga s’ha de mig despullar o vestir-se amb teixits càrnics per aixecar passions. Benet XVI les aixeca només existint.

Per què hi ha tantes persones entussodides a deixar ben clar que les esglésies estan buides, que tot és una farsa, que la Fe és un muntatge, que tots els mossèns no són més pederastes perquè no s’entrenen? Per què hi ha tanta saliva malbaratada, tants budells indigestos, en parlar de l’Església? Per què?

Per què alguns dels polítics que prediquen la multiculturalitat i les bondats de la immigració es mostren tan visceralment bel·ligerants contra aquest visitant? Perquè pensa diferent? Perquè és diferent? Perquè és foraster?

N’hi ha que són tan oberts, que de vegades ens concedeixen la llibertat de pensar com ells.

Continua llegint

4 comentaris

Filed under ESGLÉSIA

CRUCIFICAR LOS CRUCIFIJOS

Llegeix aquest interessant article de Gabriel Magalháes, aparegut a La Vanguardia.

Continua llegint

3 comentaris

Filed under ESGLÉSIA

UN BON ARTICLE D’ANTONI PUIGVERT

Us convido a llegir aquest article d’Antoni Puigvert, publicat a La Vanguardia el passat 28 de desembre de 2009.

Continua llegint

3 comentaris

Filed under EDUCACIÓ, ESGLÉSIA, TEMES D'AVUI

LA LLAVOR DE CRIST EL EL MÓN

A les portes del Nadal, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una citació extreta del llibre Historia de las mujeres, escrita per Bonnie S. Anderson i Judith P. Zinsser, publicat a l’editorial Crítica. Les autores, que en cap moment d’aquesta extensa obra s’autodefineixen com a cristianes, parlen de les transformacions que van introduir Jesús amb les seves paraules, però sobretot amb els seus actes i les seves ACTITUDS.

En sus enseñanzas hizo pocas discriminaciones entre mujer y hombre, pese a la ocasional consternación que esto debió de causar entre sus seguidores masculinos. Cuando habló a la mujer samaritana, sus discípulos “se sorprendían de que hablara con una mujer”. Para algunos de sus coetáneos, Jesús parecía rechazar las ideas tradicionales de rango, de libre y esclavo, subordinado e inferior. No veía defectos específicos en la naturaleza femenina. En sus sermones incluyó a mujeres, a quienes permitió una vida y unos cometidos al margen de la familia y de su relación con el hombre. Utilizó su autoridad para reclamar una inversión de los valores y actitudes coetáneos y tradicionales. (…) Prometió el “Reino de los Cielos” –una vida después de la muerte- a todo el que adoptara sus enseñanzas, sin importar el rango o el sexo.

Así, Jesús despreció gran parte de lo establecido en estas primeras culturas. Y lo más importante para las futuras generaciones de mujeres europeas: predicó la igualdad de todos los creyentes en su doctrina. Con sus acciones y sus palabras negó las descripciones tradicionales de las mujeres como inferiores y minó las antiguas justificaciones de su subordinación. En consecuencia, consideró que las mujeres habían sido creadas a imagen de Dios, igual que los hombres. Nunca se refirió a la creación secundaria de Eva a partir de la costilla de Adán, un pecado específico por su desobediencia en el jardín del Edén. En acto del bautismo limpiaba igual a las mujeres que a los hombres de la mancha del pecado. La piedad de las mujeres, igual que la de los hombres, determinaría su vida después de la muerte, y permitiría su ascensión a los cielos.

Jesús concedió el mismo valor a las mujeres en otros aspectos. En sus parábolas empleaba mujeres del mismo modo que hombres, para ilustrar los valores de la fe, la humildad y la caridad que él defendía. Las “rameras” que creían en él conocerían la salvación, antes que los sacerdotes que lo negaban.

(…)

Jesús salvó la vida de uno de los personajes más despreciados por la sociedad judía, la adúltera, marginada también en muchas culturas coetáneas. La ley hebrea exigía que fuera lapidada hasta la muerte. (…) Lo más insólito de sus actitudes con respecto a las mujeres consistía en que Jesús hablaba directamente con ellas sobre sus doctrina y las aceptaba como seguidores especiales junto con los hombres. En la Palestina hebrea dominada por los romanos, las mujeres apenas figuraban como materia de las enseñanzas rabínias o talmúdicas judías, y, mucho menos, como estudiantes. En cambio, Jesús declara por primera vez su carácter divino a una mujer samaritana, en una cultura en la que las mujeres estaban subordinadas y los samaritanos eran parias.

A la llum d’aquesta citació ningú no pot trobar estrany, doncs, que els moviments a favor dels drets humans i la dignitat de la persona, feminismes inclosos, s’hagin originat i hagin germinat el països de cosmovisió cristiana. En ple segle XXI, ens trobem que en nom de la llibertat i la neutralitat hi ha molts que es permeten el luxe d’ignorar i fins i tot rebutjar aquest llegat religiós i cultural. La columna de Pilar Rahola d’avui em sembla digna de reproducció.

Continua llegint

1 comentari

Filed under DESIGUALTATS, EDUCACIÓ, ESGLÉSIA, FEMINISME, SOCIETAT, TEMES D'AVUI

1 DE DESEMBRE

Cada any, en celebrar-se el dia internacional contra la Sida, s’alcen veus irritades i malintencionades que acusen el  Sant Pare de ser el principal culpable de la propagació del virus arreu del món. Les protestes són tan irreals com desmesurades: si realment el Sant Pare tingués aquest poder d’influència sobre el comportament sexual de la humanitat, que no és el cas, no caldria culpabilitzar Benet XVI per cap contagi: l’índex de fidelitat i castedat assoliria unes proporcions tan còsmiques que les possibilitats de contagi quedarien reduïdes a xifres irrisòries. Benet XVI hauria aconseguit atacar el virus amb la millor de les prevencions contra l’epidèmia: evitar la promiscuïtat. I és que, amb la Sida, passa el mateix que amb totes les loteries fatídiques de la humanitat: com més jugues, més possibilitats tens de treure.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under ESGLÉSIA, SOCIETAT

UNA MONJA BENEDICTINA I L’AVORTAMENT

teresa-forcadesSor Teresa Forcades és una monja benedictina de Montserrat. És doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York; doctora en Teologia; Master of Divinity per la Universitat de Harvard. És una monja certament inquieta i estudiosa, que s’autodeclara feminista. Circula per internet un text seu, ple de sentit comú, sobre la grip nova i les manipulacions mèdiques, mediàtiques i polítiques amb què s’ha presentat aquesta variant del virus de la grip. Teresa Forcades parla amb una veu serena, seductora, i denuncia els interessos econòmics de les grans empreses farmacèutiques.

Ahir em vaig dedicar a mirar la seva intervenció al programa Singulars de TV3, i he de dir que les seves paraules em van captivar fins al minut 30 de l’entrevista, moment en el qual el presentador li va preguntar per la seva opinió sobre l’avortament. En escoltar i interpretar els arguments amb què Sor Teresa Forcades legitima l’avortament han ressonat a les meves orelles les paraules llop amb pell de xai…

Si disposeu de molt de temps, podeu escoltar les seves declaracions sobre l’avortament fent clic a l’enllaç següent:

Teresa Forcades al programa Singulars.

L’avortament es tracta a partir del minut 30 de l’entrevista.

Si no teniu tant de temps, continueu llegint el post.

Continua llegint

3 comentaris

Filed under AVORTAMENT, ESGLÉSIA, FEMINISME