Category Archives: EDUCACIÓ

L’EDUCACIÓ, SEGONS XAVIER ROIG

Aquests dies estic rellegint l’assaig de Xavier Roig La dictadura de la incompetència, i la veritat és que està resultant de nou una lectura refrescant i desacomplexada.  No he pogut resistir la temptació de reproduir-ne al bloc uns quants paràgrafs referents al món de l’educació. Es tracta sens dubte d’una visió contundent, que a molts els pot semblar provocadora.

Avanço la meva crítica al pensament de Xavier Roig: una escola no pot ser governada amb una mentalitat exclusivament empresarial, perquè l’escola no produeix béns, sinó que forma persones, un “material” que no es pot llençar a les escombraries quan ens sembla que està “defectuós”; comparteixo, però, amb Roig, el convenciment que  al nostre sistema educatiu cal incorporar amb caràcter d’urgència els conceptes de l’eficiència, el rendiment i els resultats.

Amb una escola passa com amb qualsevol empresa: pot tenir millors o pitjors instal·lacions, pot disposar d’una matèria primera -els alumnes- més bona o més dolenta, però si no compta amb bons professionals -és a dir, bons mestres- no pot funcionar bé de cap de les maneres. I deixin-me dubtar de la majoria de professors que corren per les nostres aules.

Continua llegint

1 comentari

Filed under EDUCACIÓ

I JO QUE LA VOLIA LAICA… LA VAIG TROBAR PAGANA

M’ha encantat aquest article que un bon amic m’ha passat via correu electrònic. Tant, que he decidit penjar-lo al bloc. És un article de Carlos González publicat al diari ARA el passat 30 d’abril.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ

GENERACIÓ CLIC-CLIC

La meva admirada Barbara McGuigan la defineix com “la malaltia sexual de transmissió mental”. Definida pels psiquiatres com una realitat abusiva i altament addictiva, la pornografia és la màxima expressió de la conversió de la sexualitat en un bé de consum, i de la transformació de la persona humana en un producte.

Milions d’infants d’arreu del món, a edats ben primerenques, ja han perdut per sempre la innocència. Abans d’internet -en la era AC : Abans del Ciberespai-, la innocència infantil solia tenir capes, que s’anaven retirant gradualment. Primer aprenien que els reis no existien, i un dia entenien allò de la llavor que el pare planta dins la panxa de la mare. I més tard sentien el cruixir de la seva pròpia llavor.

Avui en dia, en una tarda de pluja mentre els pares són al Condis i l’àvia fa la migdiada davant del culebrot, l’abisme es troba a un clic de distància. Clic-clic.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ, FAMÍLIA, TEMES D'AVUI

MORTIFICA’T

Resulta que aquest estiu he conegut un adolescent. M’agraden molt, els adolescents. M’estimulen el seu inconformisme i la seva curiositat per replantejar-ho tot. Parlar amb un adolescent sempre és una aventura refrescant. Parlant parlant, m’he adonat que el meu adolescent estiuenc parla la llengua pròpia de Facebook, és a dir, fa o deixa de fer les coses en funció de si li agraden. Viu la vida al clic de Me gusta.

“Això no ho faig perquè no m’agrada”, em “raonava” el meu adolescent durant les converses. “És que no m’hi dedico perquè no m’agrada”, recalcava. I jo, que cada vegada sóc més adult i més caspós, vinga a pedalar sobre la cultura de l’esforç, sobre la importància de l’esforç i que si patim i que si patam…

Continua llegint

5 comentaris

Filed under EDUCACIÓ

MEMORIA DE LOLITAS TRISTES

Llegeixo a La Vanguardia els resultats de l’estudi sobre  Igualdad y prevención de la violencia de género en la adolescencia y la juventud, realitzat per la unitat de Psicologia Preventiva de la Universidad Complutense. L’estudi, dirigit per la catedràtica María José Díaz Aguado, insisteix en la necessitat que els pares mantinguin una relació estreta i intensa amb els seus fills a partir dels 12 anys per prevenir els maltractaments de gènere. Els dotze anys, segons la notícia publicada, marquen l’inici de les primeres possibles “relacions de parella”.

Evidentment que els pares han d’estar a l’aguait durant l’adolescència. Anira bé, però, que hi estiguessin des del minut zero del partit: és una mica difícil que el nostre fill ens comenti les seves inquietuds masturbatòries si els únics intercanvis lingüístics que hi hem mantingut des que va néixer  s’han limitat a  ordres del tipus “corda’t les sabates”, i hem deixat que telecinco i les navegacions cibernètiques abordin els Grans Temes.

La comunicació amb els fills no brolla espontàniament quan hi ha una urgència. Les urgències normalment acaben a urgències, i no a les converses de sobretaula. Els nostres fills són i seran lliures, autònoms, i s’equivocaran. I només si hem mantingut fluït a través dels anys el fil de la comunicació, podrem dialogar amb ells durant les tempestes de l’adolescència.

I dialogar vol dir “passa’m el sucre”, però també consisteix a abordar els Grans Temes. L’amor, el sexe, les drogues, els amics, els estudis, la responsabilitat… El millor testament en vida que deixarem als nostres fills seran totes les hores que hem passat conversant amb ells, amb la tele apagada, compartint la nostra visió del món. Després ells tindran tota la vida per negar-la, assumir-la,perfeccionar-la, combatre-la… Però hauran tingut una carta de navegació. Podran dir: el meu pare deia, la meva mare pensava …. I JO… Construiran un JO a partir del que han sentit, en el que han après passant la sucrera.  Tindran principis perquè els haurem donat un principi, un punt de partida humà, personal.

Continua llegint

1 comentari

Filed under EDUCACIÓ, FAMÍLIA, GÈNERE

GRANS PARAULES D’ALEJANDRO LLANO SOBRE LA UNIVERSITAT

Acabo de llegir unes reflexions del sublim Alejandro Llano sobre el sentit de la universitat actual, aplicables a qualsevol tram del sistema educatiu.  Sense deixar de ser reals, són enaltidores.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ

L’INFANT, L’EDUCADOR I EL COMANDAMENT A DISTÀNCIA

Així es titula un interessant llibre de Philippe Meirieu, un dels meus autors predilectes, un pedagog que sap connectar magistralment educació i societat.

Sóc del parer de Meirieu que els invents tecnològics més menuts poden provocar tota una revolució. Els programadors de televisió i els creadors de programes adreçats als infants, ens explica Meirieu, conceben els programes per evitar que el menor faci ús del comandament a distància. En altres paraules: cada vegada més, la televisió està feta per arreplegar l’espectador i aconseguir que no canviï de canal.

I per aconseguir aquest fi tan econòmicament necessari, la televisió atrapa l’espectador infantil amb un reguitzell incansable de moments de gran intensitat emotiva. Aquestes seqüències d’ultra-motivitat capturen i neutralitzen tota l’atenció de l’infant, que, corprès per la successió de clímaxs, acaba amb problemes per seguir el fil argumental de la història.

No és estrany, doncs, que quan la generació del comandament a distància s’asseu a les classes  de l’escola, tingui cada vegada més problemes per seguir el fil argumental d’un pensament complex exposat per un orador.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ