Category Archives: DESIGUALTATS

UN ANUNCI SOTA LA FAM

Fa mesos que m’he acostumat a comprar el diari només el diumenge, i em dedico tota la setmana a llegir-lo fil per randa, degustant-ne les notícies amb esperit crític. Cada vegada estic més covençut que per activar l’esperit crític es necessiten altes dosis de pausa, tranquil·litat i serenor. La pressa entretinguda a què ens sotmetem -o ens sotmeten?- a totes hores, plena de soroll i ritmes tribals, és aliada de l’estupidesa i la superficialitat.

El tarannà cibernautic que socialment estem adoptant ens converteix en tastaolletes frenètics dels continguts. Vivim de titulars de diaris, de consignes, de missatges que es condensen en uns pocs caràcters i es llegeixen en la penombra del metro. Cal combatre aquesta superficialitat capbussant-nos en les profunditats dels textos, copsant-ne les idees i les complexitats. Fins i tot en l’anomenada “era de comunicació”, la cultura dels titulars despullats perillen de fer-nos caure en el parany dels radicalismes, les supersticions i les trinxeres ideològiques. Us animo, en aquest sentit, a llegir un interessant llibre de Nicholas Carr.

Llegint, llegint, m’he aturat a repassar les cròniques de la tragèdia humana de la banya d’Àfrica.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS

LA LLAVOR DE CRIST EL EL MÓN

A les portes del Nadal, m’agradaria compartir amb tots vosaltres una citació extreta del llibre Historia de las mujeres, escrita per Bonnie S. Anderson i Judith P. Zinsser, publicat a l’editorial Crítica. Les autores, que en cap moment d’aquesta extensa obra s’autodefineixen com a cristianes, parlen de les transformacions que van introduir Jesús amb les seves paraules, però sobretot amb els seus actes i les seves ACTITUDS.

En sus enseñanzas hizo pocas discriminaciones entre mujer y hombre, pese a la ocasional consternación que esto debió de causar entre sus seguidores masculinos. Cuando habló a la mujer samaritana, sus discípulos “se sorprendían de que hablara con una mujer”. Para algunos de sus coetáneos, Jesús parecía rechazar las ideas tradicionales de rango, de libre y esclavo, subordinado e inferior. No veía defectos específicos en la naturaleza femenina. En sus sermones incluyó a mujeres, a quienes permitió una vida y unos cometidos al margen de la familia y de su relación con el hombre. Utilizó su autoridad para reclamar una inversión de los valores y actitudes coetáneos y tradicionales. (…) Prometió el “Reino de los Cielos” –una vida después de la muerte- a todo el que adoptara sus enseñanzas, sin importar el rango o el sexo.

Así, Jesús despreció gran parte de lo establecido en estas primeras culturas. Y lo más importante para las futuras generaciones de mujeres europeas: predicó la igualdad de todos los creyentes en su doctrina. Con sus acciones y sus palabras negó las descripciones tradicionales de las mujeres como inferiores y minó las antiguas justificaciones de su subordinación. En consecuencia, consideró que las mujeres habían sido creadas a imagen de Dios, igual que los hombres. Nunca se refirió a la creación secundaria de Eva a partir de la costilla de Adán, un pecado específico por su desobediencia en el jardín del Edén. En acto del bautismo limpiaba igual a las mujeres que a los hombres de la mancha del pecado. La piedad de las mujeres, igual que la de los hombres, determinaría su vida después de la muerte, y permitiría su ascensión a los cielos.

Jesús concedió el mismo valor a las mujeres en otros aspectos. En sus parábolas empleaba mujeres del mismo modo que hombres, para ilustrar los valores de la fe, la humildad y la caridad que él defendía. Las “rameras” que creían en él conocerían la salvación, antes que los sacerdotes que lo negaban.

(…)

Jesús salvó la vida de uno de los personajes más despreciados por la sociedad judía, la adúltera, marginada también en muchas culturas coetáneas. La ley hebrea exigía que fuera lapidada hasta la muerte. (…) Lo más insólito de sus actitudes con respecto a las mujeres consistía en que Jesús hablaba directamente con ellas sobre sus doctrina y las aceptaba como seguidores especiales junto con los hombres. En la Palestina hebrea dominada por los romanos, las mujeres apenas figuraban como materia de las enseñanzas rabínias o talmúdicas judías, y, mucho menos, como estudiantes. En cambio, Jesús declara por primera vez su carácter divino a una mujer samaritana, en una cultura en la que las mujeres estaban subordinadas y los samaritanos eran parias.

A la llum d’aquesta citació ningú no pot trobar estrany, doncs, que els moviments a favor dels drets humans i la dignitat de la persona, feminismes inclosos, s’hagin originat i hagin germinat el països de cosmovisió cristiana. En ple segle XXI, ens trobem que en nom de la llibertat i la neutralitat hi ha molts que es permeten el luxe d’ignorar i fins i tot rebutjar aquest llegat religiós i cultural. La columna de Pilar Rahola d’avui em sembla digna de reproducció.

Continua llegint

1 comentari

Filed under DESIGUALTATS, EDUCACIÓ, ESGLÉSIA, FEMINISME, SOCIETAT, TEMES D'AVUI

SI VOLEM SALVAR EL PLANETA, ATUREM ELS NAIXEMENTS!

El darrer informe de les Nacions Unides ho deixa ben clar: tenir molts fills entorpeix els intents d’aturar el canvi climàtic. A ulls de les Nacions Unides, són els nens que balbucegen d’innocència a les Maternitats d’arreu del món els responsables de l’escalfament global: “cada nou naixement es tradueix no solament en les emissions que aquesta persona provocarà durant tota la seva vida, sinó també les dels seus descendents”, alerta l’informe.  “Els governs del món hauran de treballar conjuntament tots els factors que fan augmentar les emissions d’efecte hivernacle. I un dels factors és el creixement de la població mundial”. Està vist que, segons aquesta perspectiva, sobra gent. I el que sobren, segons aquestes fonts tan sàvies i assenyades, són aquestes mares de famílies nombroses del Tercer Món, que, com que són incultes, crien com conilles. L’associació perversa entre incultura i procreació sembla esperonar alguns sectors a bombardejar d’anti-conceptius les àrees més desfavorides del planeta, sense pensar que la riquesa dels països pobres rau en les persones, considerant la cultura anti-vida com la solució a tots els problemes de la humanitat. Pervers, pervers. En quin context aturar la vida és el remei a favor de la vida?

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS, EDUCACIÓ, TEMES D'AVUI

QUINA VERGONYA!

Llegiu aquest article de Lluís Foix, aparegut avui a l’Avui. Calen més articles com aquests, sobretot en un moment de pànic benestant sobre els remots efectes secundaris d’una vacuna.

Continua llegint

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS, TEMES D'AVUI

TINC UN LUXE DE MALALTIA CRÒNICA

Tinc un luxe de malaltia crònica. Fa ja gairebé dos anys, en despertar de l’anestèsia a la sala de reanimació de la Fundació Puigvert, després de rebre un transplantament de ronyó, l’encantadora infermera que em vetllava em va mirar als ulls i va exclamar: “Ja orines!”. Amb el transplantament renal vaig deixar enrere quatre anys de diàlisi, i tres anys sense orinar, sense experimentar aquell neguit biològic que et fa escorcollar les estacions de tren a la recerca d’un lavabo, per brut que sigui.

 

 

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS, SANITAT, TESTIMONIS

NINES DE SOMRIURE TORT

Vivim en la societat de la informació. Dia rere dia apareix a la pantalla del nostre aparell de televisió el sofriment de persones que viuen molt lluny de nosaltres. Nens i nenes que pateixen fam, o que són obligats a prostituir-se. Poblacions senceres en guerra civil. Dones dilapidades. Nens abandonats en orfanats infectes, malvivint en plors. Homes greument mutilats per mines antipersona. Poblats que han de passar amb molta poca aigua. I un llarguíssim etcètera.

Com que no tots estem cridats a ser missioners, la pluja mediàtica de les desgràcies i les desigualtats del nostre món ni ens informa ni ens fa millors. Ens fa perdre cada cop més la confiança en l’ésser humà, i per extensió, en nosaltres mateixos. Ens desmotiva. Ens desarma. Ens va matant a poc a poc, a foc lent, amb l’anestèsia de la indiferència.

Tot sols no canviarem el món. Però hi ha una comesa que sí que està al nostre abast. Ens podem canviar a nosaltres mateixos. No només per fora, enviant diners a una ONG. Sobretot per dins.

Fa ja uns quants anys, en un viatge a Egipte, la meva dona i jo vam sortir del recorregut turístic prescrit i vam entrar en un poblat petitíssim. En acostarnos-hi, ens van sortir a rebre una munió de nenes petites somrients amb la intenció de vendre’ns unes nines que fabricaven pels possibles turistes amb parracs de roba. En contemplar aquelles nenes d’aquell poblat miserable brandint les nines de drap vaig arrencar a plorar. En aquell instant em vaig adonar que les meves cabòries i preocupacions de primer món eren veritables luxes.

No puc canviar el món. Tant de bo pogués, però és una tasca que em supera. Però em vull canviar. Fa anys que dormo amb la nina de roba mal cosida damunt la tauleta de nit. I quan m’emprenyo per rucades, el record de la nina de roba em situa en el món.

I quan un fill meu es queixa perquè li nego la satisfacció immediata d’un bocí de xocolata, penso que algun dia entendrà el perquè dels meus nos i la importància de tenir present en tots els moments del dia que la nina de roba té el somriure tort.

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS, EDUCACIÓ