FINS I TOT HO DIU EL NEW YORK TIMES

ImatgeFins i tot ho diu el New York Times, un diari que no és precisament ultra-conservador, en un interessant article que es titula The Downside of Cohabiting Before Marriage. Segons l’article, les parelles que cohabiten abans del matrimoni tenen moltes més possibilitats d’acabar divorciant-se que les que opten per casar-se. Aquesta argumentació ja no només fa olor d’homilia de diumenge, de prèdica d’internat, de precaució moral de curset prematrimonial. Ara també està corroborada per tot un arsenal estadístic. La història es repeteix: ciència i fe són dos amics molt més íntims del que molts es pensen.

En la segona meitat del segle passat, diu l’article, el fenomen de la cohabitació va augmentar un 1500% als Estats Units. Els orígens  de la cohabitació s’han de buscar en la mal anomenada revolució sexual del segle XX i en la generalització dels anticonceptius. L’article del New York Times es fa ressò d’un estudi sobre les relacions de parella  dut a terme el 2001 pel National Marriage Project, el qual assenyala que la cohabitació s’ha escampat entre les parelles degut al convenciment que tenen els joves sobre la necessitat de “provar” si la parella funciona abans de fer el pas definitiu cap al compromís.

“Provar” per veure si funciona sembla un raonament lògic; de fet, és la lògica que acompanya els assajos clínics previs a l’aprovació d’un fàrmac. Tanmateix, les estadístiques demonstren que això no funciona amb l’amor de parella. Les parelles que cohabiten abans de casar-se es mostren més insatisfetes amb la seva relació, i tendeixen a divorciar-se molt més que els que es que casen des de bon començament.

I és que les parelles que es volen casar, abans de saltar a piscina del compromís, busquen la certesa que estan fent el que toca en converses sobre Temes Importants. Parlen dels fills, de quants fills, de quin sentit té el que estan fent, de com ho faran per sortejar les invasions de la futura sogra, de si Déu existeix del tot. Parlen del futur. Preparen el futur, i en fer-ho comproven si el seu present en comú té sentit que continuï.

De vegades, parlant del futur, s’adonen que el futur no és per a ells dos en comú. I la parella es trenca abans de casar-se. De fet, el nuviatge està fet per això: perquè es trenqui.

Els que cohabiten, en canvi, no s’han plantejat gaire cosa; com diu l’article del New York Times, els que cohabiten no decideixen, sinó que cedeixen. Cedeixen a la inevitable inèrcia de la comoditat. La cosa comença espontàniament, sense projecte, com en alguns aeroports espanyols. I quan tenen l’aeroport improvisat, els cohabitants s’adonen que no hi ha vols, ni destí final conjunt. I la cosa s’acaba, moltes vegades, com ha començat. S’ha acabat i punt, diuen. I és que va començar i punt.

Com que no han parlat, sovint els cohabitants tenen diferents agendes. Les dones sovint pensen que la cohabitació és un pas inevitable abans del matrimoni. Els homes, en canvi, veuen la cohabitació com una manera d’evitar el compromís sense haver de renunciar a les bicoques coitals de la república independent de casa nostra, com una mena de relació low-cost, low-risk.

La cohabitació fracassa també perquè, en el fons, és un intent de posar la relació a prova en tot moment. I quan el cohabitant 1 decep al cohabitant 2, el cohabitant 2 sembla tenir la prova definitiva per cancelar aquell contracte Ikea que han establert amb la facilitat amb què han apilat els CDs.

Si la decepció de parella apareix en un matrimoni compromès, s’activen les tres R de la sostenibilitat: reduir, reutilitzar i reciclar. Reduir l’abast del problema, reutilitzar el que s’ha conquerit en comú, i reaprofitar les bones coses. S’activen les tres R perquè val la pena preservar l’univers que la parella ha construït amb les paraules i amb els fets. Si la decepció apareix en la cohabitació low-cost low-risk, l’amor acaba sovint al contenidor de rebuig.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under MATRIMONI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s