UN ANUNCI SOTA LA FAM

Fa mesos que m’he acostumat a comprar el diari només el diumenge, i em dedico tota la setmana a llegir-lo fil per randa, degustant-ne les notícies amb esperit crític. Cada vegada estic més covençut que per activar l’esperit crític es necessiten altes dosis de pausa, tranquil·litat i serenor. La pressa entretinguda a què ens sotmetem -o ens sotmeten?- a totes hores, plena de soroll i ritmes tribals, és aliada de l’estupidesa i la superficialitat.

El tarannà cibernautic que socialment estem adoptant ens converteix en tastaolletes frenètics dels continguts. Vivim de titulars de diaris, de consignes, de missatges que es condensen en uns pocs caràcters i es llegeixen en la penombra del metro. Cal combatre aquesta superficialitat capbussant-nos en les profunditats dels textos, copsant-ne les idees i les complexitats. Fins i tot en l’anomenada “era de comunicació”, la cultura dels titulars despullats perillen de fer-nos caure en el parany dels radicalismes, les supersticions i les trinxeres ideològiques. Us animo, en aquest sentit, a llegir un interessant llibre de Nicholas Carr.

Llegint, llegint, m’he aturat a repassar les cròniques de la tragèdia humana de la banya d’Àfrica.

Es tracta d’un drama de proporcions còsmiques; la prova evident que els éssers humans hem de recórrer com a espècie un llarg camí per arribar a la nostra perfecció. Contemplant la tragèdia, no sé com es pot encara dir que la ciència és la solució a tots els problemes de la humanitat.

Després de llegir amb deteniment la crònica de tants nens morts de fam, de tants pares desesperats, de tanta misèria, he volgut girar pàgina i abordar la secció de política. Però, vés per on!, la calma del cafè m’ha fet reposar els ulls a l’anunci que està publicat a sota de tanta fam i misèria. S’anuncia un magnífic reductor del greix que se’ns acumula a l’abdomen. Un reductor fantàstic, que te l’apliques quan vas a dormir i funciona tota la nit, desfent el greix que se’ns acumula durant el dia…

Un greix que se’ns acumula per menjar més calories de les que cremem. Una crema per acabar amb el greix acumulat, anunciada sota una crònica de nens que es moren de fam mentre fugen a la recerca de l’aigua i els queviures bàsics per sobreviure.

Hi ha una separació formal entre la notícia i l’anunci, però el lector amatent hi descobreix una escletxa irreconciliable. Uns fugen de la fam i d’altres, a relativament pocs quilòmetres, volen eliminar cosmèticament els excedents d’aliments en forma de greix, sense la conversió  a  la sobrietat nutricional, ni amb un raonable exercici físic. Sense esforç, sobretot sense esforç. Som tan superficials que hem convertit els problemes amb reptes estètics.

Vivim en un món tan injust i contradictori, que si jo no tingués una visió sobrenatural de la vida i de la meva pròpia biografia, potser també passaria de la indignació a la ràbia, i algun dia em trobaria destrossant aparadors de botigues luxoses.

Jo també sento ràbia davant de la fam i el reductor abdominal. Com a societat, però, crec que per canviar les coses hem de transformar la ràbia en propostes, i les propostes en obres. Actuar sota la ràbia ens empitjora, i ens pot transformar en delinquents. No hi ha força més poderosa que les bones idees aplicades; en molts casos, són ràbia destil·lada.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under DESIGUALTATS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s