VEO, VEO…

Tot sovint, en un trajecte llarg en cotxe, la meva dona i jo juguem al veo veo amb els nens.  Veo, veo… Una cosa, una cosa de color, de color…. Molts cops, la mateixa velocitat del vehicle s’encarrega de de difuminar l’objecte triat en la nebulosa de l’oblit, i ens veiem obligats a buscar-ne un altre, per entretenir els nens i fer que el viatge passi més de pressa.

Veo, veo… Objectes llampants, de coloraines, sense gaire relació, impactants a la mirada, però fugissers. I tot per entretenir els nens.

Sovint, quan miro els informatius, em passa tres quarts del mateix. Ens captiven amb imatges punyets de catàstrofes naturals, accidents de trànsit o sucoses declaracions polítiques, però la majoria de temes abordats tenen una data de caducitat imminent. Com està el conflicte d’Afganistan? Algú sap on para Bin Laden? Encara hi ha pasteres arribant a les costes espanyoles?

Veo, veo… Notícies que són com parcs temàtics: tot d’una les visitem intensament, pujant a totes les atraccions, em fem brou de tertúties radiofòniques… I tot d’una desapareixen en l’oblit.

Els programes de notícies són cada vegada més programes d’entreteniment. Com quan t’expliquen cinc acudits i l’endemà et consideres afortunat si en recordes mig.

Estem ben, ben  entretinguts…

Anuncis

1 comentari

Filed under MITJANS DE COMUNICACIÓ, TEMES D'AVUI

One response to “VEO, VEO…

  1. Rafel Fàbrega Pascual

    El mateix va passar amb la grip porcina de fa poc…curiosament se’n va parlar moltíssim, potser per fer-nos desviar l’atenció de la crisi (els hi interessava molt als polítcis, això). I ara, qui en parla? la veritat és que a les notícies fa bastant que no en sento ni una paraula…

    i pel què fa als jocs per disteure’ns durant els viatges, el meu pare me’n va ensenyar un de molt divertit que a més et feia exercitar una mica el cervell: amb els quatre números de la matrícula del cotxe del davant has de fer que, sumant-los, restan-los, dividint-los, fent l’arrel quadrada, etc. et doni un número concret establert anteriorment, i el primer que digui la solució guanya. No sé si m’he explicat bé però ara que he llegit aquest post m’has fet recordar-ho.

    En fi, espero que tot et vagi molt bé allà a on estiguis Enric (suposo que a la UIC encara), i també espero que no t’hagis oblidat encara de mi durant l’època que vas passar-te treballant al Bell-lloc! una abraçada,

    Rafel Fàbrega Pascual

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s