EN DEFENSA DE MÒNICA TERRIBAS

Les dones han hagut d’esperar molts segles per poder participar com a ciutadanes de ple dret en la vida pública i professional. Han patit segles d’exclusió educativa, recloses en la domesticitat com a única via per a la seva realització personal. Ara que, sortosament, ja no malbaretem el 50% de la creativitat humana a l’esfera social, m’adono que encara hauran de passar algunes dècades perquè les dones, dins de l’esfera laboral, siguin criticades en funció de les seves mancances o incompetències en tant que professionals, sense haver de fer constant referència a la seva vida privada.

No havia sentit mai tantes crítiques sexistes en tan poc temps adreçades a la mateixa persona. En els darrers mesos, Mònica Terribas ha estat qüestionada com a professional, però els arguments que han fet servir són d’un sexisme d’allò més matusser. No provenen d’una anàlisi acurada del seu rendiment o actuació professionals, sinó que provenen d’una “interpretació” -permeteu-me que sigui educat- de la vida privada d’aquesta gran professional. Tot plegat, impresentable.

Primer atac: arran de l’entrevista que la Terribas va fer a José Montilla, un càrrec del PSC va explicar la contundència periodística de Terribas apel·lant a la seva vida sexual: Terribas, segons aquest càrrec polític, estava literalment “mal follada”. Segons sembla, quan una dona és contudent, és titllada sovint d'”histèrica” (del grec “histeras”, matriu, úter), és a dir, la dona en qüestió té algun problema vaginal greu. Quan un periodista mascle, com per exemple, Josep Cuní, és contundent i incisiu, està fent un “servei públic”, està preguntant el que tots els espectadors volen saber. Les dones són histèriques, els homes contundents. Els homes lideren, les dones controlen. I un llarg etcètera d’interpretacions esbiaixades de gènere que llegim entre línies en moltes converses.

Avui, repassant el diari digital e-notícies, llegeixo que Mònica Terribas acaba de contractar el periodista Xavier Bosch. L’explicació, una vegada més, cal trobar-la en la vida privada de la directora de TV3: segons sembla, en Xavier i la Terribas van ser “noviets” de joves.

És impresentable que una gran professional com Mònica Terribas sigui criticada amb “pseudo-arguments” ultra-desagradables provinents de la seva vida privada. No s’ho mereix. No s’ho mereix ningú, ni els homes ni les dones.  Desqualificar l’actuació d’una dona en l’esfera pública a través de la seva vida privada és un exercici sexista de mal gust, que ens hauria de fer reflexionar.

Anuncis

2 comentaris

Filed under FEMINISME, MITJANS DE COMUNICACIÓ

2 responses to “EN DEFENSA DE MÒNICA TERRIBAS

  1. blaufosc

    Totalment d’acord. És curiós, a més, que aquesta mena de bestieses vinguin de persones i partits als quals se’ls suposava una sensibilitat propera al feminisme i al tracte just. Però les persones són les que són, i com són, i molt homes de certes edats no poden deixar de ser qui són, ni poden treure’s del damunt una infància, adolescència, joventut i qui sap si tota la vida adulta en la que les seves dones, siguin mares, germanes, dones o filles, els ho fan tot.

  2. Quanta raó que tens Enric!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s