ELS TREBALLADORS DE L’AVE

Cada dia , quan agafo el mitja distància per anar a treballar, observo l’evolució de les obres de l’AVE. Contemplo la bellesa dels ponts pels quals passarà la rapidesa dels nous trens, unes artèries que connectaran poblacions i canviaran la nostra apreciació de les distàncies i dels límits horaris. Al costat de les obres colossals, l’observador distingeix els obrers que les fan possible, unes persones que es perden en la llunyania i es transformen en formigues, en puntets laboriosos que van fent, van fent, sota el sol. Tots els puntets, tots els obrers, són de sexe masculí.

Són treballadors anònims, silenciosos, de sexe masculí. Amb la seva força, amb la seva testosterònica obstinació, obraran les meravelles de la comunicació viària: faran que, d’aquí a pocs anys, les persones i les idees flueixin amb més rapidesa. Obrers que obraran un miracle. Obrers anònims i silenciosos, i de sexe masculí.

Amb tantes dècades de propaganda contra la violència masclista, correm el perill d’oblidar retre culte a  les bondats civilitzadores de la masculinitat. Bondats que en el seu temps van enlairar catedrals, i ara construeixen els ponts de la mitja distància, desactives bombes i es juguen la vida per combatre el fanatisme terrorista a escala global.

Els terroristes, els maltractadors i els pederastes han de patir tot el pes de la justícia, però la majoria dels homes d’aquest planeta mereixem anar pel món orgullosos de la testosterona amb què vam néixer. Perquè hem fet grans coses, i les continuem fent. Sovint, algunes ideologies exaltades titllen tot el que hem fet des del principi del temps com a “patriarcal”.

Homes i dones som iguals en drets i dignitat, però moltes vegades la diferència ens ha fet grans, ens ha salvat. Recordeu la tragèdia del Titanic? Es van salvar un 75% de dones, contra només un 20% d’homes. Sabeu per què? Doncs, perquè mentre el vaixell s’enfonsava, aquells homes “patriarcals” , seguint les normes de l’educació “patriarcal”, van entonar allò de “primer les dones i els nens”. Si hagués prevalgut la nostra visió postmoderna de la igualtat radical, allò s’hagués convertit en una barbàrie.

Anuncis

1 comentari

Filed under GÈNERE

One response to “ELS TREBALLADORS DE L’AVE

  1. Quanta raó tens! Al ritme que anem no tardarà a aparèixer un moviment d’emancipació masculí… Qui sap, potser tu ets el precursor del “masculinisme”…

    M’encanta aquest nou look del teu blog, feia dies que no m’hi passava!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s