L’INFANT, L’EDUCADOR I EL COMANDAMENT A DISTÀNCIA

Així es titula un interessant llibre de Philippe Meirieu, un dels meus autors predilectes, un pedagog que sap connectar magistralment educació i societat.

Sóc del parer de Meirieu que els invents tecnològics més menuts poden provocar tota una revolució. Els programadors de televisió i els creadors de programes adreçats als infants, ens explica Meirieu, conceben els programes per evitar que el menor faci ús del comandament a distància. En altres paraules: cada vegada més, la televisió està feta per arreplegar l’espectador i aconseguir que no canviï de canal.

I per aconseguir aquest fi tan econòmicament necessari, la televisió atrapa l’espectador infantil amb un reguitzell incansable de moments de gran intensitat emotiva. Aquestes seqüències d’ultra-motivitat capturen i neutralitzen tota l’atenció de l’infant, que, corprès per la successió de clímaxs, acaba amb problemes per seguir el fil argumental de la història.

No és estrany, doncs, que quan la generació del comandament a distància s’asseu a les classes  de l’escola, tingui cada vegada més problemes per seguir el fil argumental d’un pensament complex exposat per un orador.

Inconscientment, a classe molts alumnes es pregunten: on són aquells impactes visuals i musicals? On són els moments d’acció trepidant sense fi? La classe costa perquè no té el ritme acostumat dels videojocs i els dibuixos japonesos, i a sobre no es pot canviar de canal.

L’avís del nostre pedagog francès és valuós, perquè només amb un discurs prolongat podem fer conèixer la complexitat de les grans idees. Altrament viurem en un món d’impactes visuals i visuals, amanit amb quatre titulars de diari gratuït mal llegits. Una situació que no ens distanciaria gaire de l’esoterisme pre-històric.

Els humans creem la tecnologia, però fins a quin punt la tecnologia no ens re-crea la manera de viure? El malson d’una societat dominada per les màquines de tantes obres de ciència-ficció ja s’ha veladament instal·lat als nostres costums? Que potser el consumisme desbocat no ens ha acabat portant a consumir persones, relacions, i a un estat d’insatisfacció constant?

Potser en el món de la ultra-tecnologia, la llibertat i la lucidesa només seran possibles  si tenim la valentia de prémer l’OFF

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s