DRETS I ESQUERDES

Abans de desenvolupar aquest post, deixeu que deixi ben clar que no sóc de cap de les maneres aficionat a les corrides de toros.  Mai no he anat als toros; no els he vist ni per televisió. Sóc dels qui pensen que els animals han de patir el mínim possible. Amb la mateixa serenitat i contundència, però,  afirmo que els animals no poden tenir mai amb les persones una relació simètrica, i em molesten enormement els intents d’humanitzar els animals que ha impulsat el consumisme, amb la creació de serveis per animals que sobrepassen els límits del sentit més elemental. Em refereixo, per exemple, a les perruqueries i els gabinets psicològics per a gossos. A pagès sempre s’ha tingut clar que els animals són bèsties, i les bèsties mengen sempre les restes que deixen els comensals després de l’àpat.

El debat recent sobre la prohibició de les curses de braus és, com deixava anar en Toni Soler a La Vanguardia, un debat ètic:

PROHIBIR. A falta de argumentos más sólidos, los sectores taurinos (sector progresista) han recurrido al ideal ácrata, resumido en el ocurrente lema de nuestros mayores, el prohibido prohibir.”El tema no son los toros, sino la libertad”, afirmaba el portavoz de Ciudadanos, Albert Rivera. Ah, amigos. Pero es que la libertad, por desgracia, no está flotando en el aire, sino que se consigue trabajosamente a base de imposiciones y prohibiciones; es que la ley, la política, el derecho, ¡la ética!, consisten en obligar a hacer una cosas y prohibir otras. Por eso está prohibido asesinar, incendiar, poner la música a tope durante la noche, superar los 80 kilómetros por hora, fumar en los hospitales y llamar chorizo a alguien sin el preceptivo presuntamente.También está prohibido, desde hace años, lucrarse con espectáculos que supongan un maltrato a los animales. Con una excepción notable: los toros. Recordémoslo, la fiesta nacional es -de momento- la excepción; disfruta de un privilegio especial. Todo esto es de una claridad meridiana, también para los promotores del manifiesto taurino, cuyas apelaciones a la Libertad, en este caso, sólo pueden ser atribuibles a la ignorancia o a la demagogia. Más bien a lo segundo, tratándose de tan ilustres firmantes.

Tant de bo el debat a favor i en contra de l’avortament, revifat darrerament al nostre país per l’aprovació de la nova llei, hagués també gaudit de la consideració d’un debat ètic.

Malauradament no ha estat així. Molt de passada, els defensors de l’avortament insinuen que la nova llei s’ha fet justament per evitar que hi hagi tants avortaments. Si ho diuen fins i tot els defensors, deu ser perquè l’avortament és un mal en si mateix, una tragèdia, tant per al “fill no desitjat” com per a la mare que avorta. Una democràcia ha de lluitar per evitar que passin coses tràgiques, negatives, indignes,  com l’assassinat, el terrorisme, la violència contra les dones… i també l’avortament.

Malauradament, el debat al voltant de la nova llei no ha deixat de ser un mer debat sobre la llei, un debat epidèrmic, que rarament ha anat al fons de la qüestió. Hem debatut sobre a quina setmana sí i a quina no, i en quins  supòsits, però no hem anat mai al fons de la qüestió. Perquè anar al fons de la qüestió és reprendre el debat ètic i antropològic sobre l’avortament.

No solament no hem tractat l’avortament com una qüestió ètica, sinó que l’hem enaltit a la categoria de dret. L’estratègia de gestió de l’opinió pública que ha fet servir el govern és digna del maquiavel·lisme dels advocats d’en Millet. Mentre a l’aparador de la botiga escandalitzàvem i anestesiàvem l’opinió pública suggerint la possibilitat que les menors puguessin avortar sense el consentiment dels pares, a la rerebotiga convertíem la despenalització d’un delicte en un dret. La dona espanyola té dret a matar el propi fill, sense necessitat d’oferir cap explicació, durant un període legal. Expulsada l’ètica del debat sobre l’avortament, per apaivagar les consciències ens referim als “drets” i la “legalitat”.

Curiosament, per defensar la vida del toro a la plaça, s’esgrimeixen raons “ètiques” i es fan servir paraules com la “dignitat” dels animals…

Durant segles, les dones han estat injustament invisibilitzades als llibres d’història; han estat excloses durant segles de l’educació o la projecció social. El feminisme ha cristal·litzat la paraula “visibilitat” com a la reivindicació de la justa presència i participació de les dones a tots els àmbits de la societat.

Cal visibilitzar les injustícies del món, per començar a conscienciar tothom de la seva gravetat, i mirar de posar-hi els remeis necessaris. Des d’aquesta entrada, revindico la visibilitat de l’infant que encara no ha nascut. Reivindico la visibilitat de l’ètica en el discurs sobre l’avortament.

Anuncis

3 comentaris

Filed under AVORTAMENT, BIOÈTICA, TEMES D'AVUI, VIVÈNCIES

3 responses to “DRETS I ESQUERDES

  1. Tens tota la raó. Parlant de la dignitat i el petiment dels toros, em sembla una DISCRIMINACIÓ de cara als altres animals: per què no castiguem amb el pes de la justícia a aquells homes i nens que “xafen perquè sí” a les FORMIGUETES a l’estiu? I k podem dir d’aquell escarbat que ha d patir una mort lenta i esgarrifosa per culpa d’un humà que ha gastat mig pot d’insecticida (producte químic) per acabar amb la seva vida!!! I el pobre CUC que ha de petir la més traumàtica d totes: pel pur plaer d’un pescador, li traspasaran el cos amb un ham i, ENCARA VIU, el tiraran a l’aigua perquè algun peix se’l cruspeixi… Kaaaaa fort!! K té el toro k no tinguin els altres????? Hi ha diferents nivells (dignitats) dins el món animal??? (des d l’iphone)

  2. enricvidal

    No puc estar sinó d’acord amb tu, Dani!

  3. Es veritat. En el punt que dius que inclós la gent que es a favor de l’avortament diu que no es deuria produir. Recorde que ja fa temps en un col·legi concertat van ensenyar als alumnes un video en que eixien els cadavers dels nens després del seu avortament. L’autoritat política pertinent que va votar pel si de l’avortament va dir que alló atemptava a la sensibilitat dels nois i noies del centre educatiu… Realment es molt trist.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s