ESTIMAT DESCONEGUT:

DONACIÓ D'ÒRGANSNo, no ens coneixem. Ni ens podrem conèixer en aquest món. Per això no sé el teu nom. Però sé algunes coses de tu: sé que vas viure, i que tenies una família molt generosa. Si mai arribo al Cel i ens coneixem, et convidaré a una pasta de cabell d’àngel i un cafè amb llet. O a una torrada amb Philadelpia, com vulguis. El cas és que ens coneixerem i ens caurem bé.

La teva vida segur que no va ser estèril. La teva mort va ser sobtada, inesperada. I els teus pares, quan encara ploraven d’impotència a l’habitació de l’hospital, van rebre la visita d’un metge que va haver d’encentar una de les converses més difícils que es poden mantenir en aquest món. Una conversa que comença amb la compassió i acaba amb una petició d’urgència.  Els teus familiars van dir que sí i van donar tots els teus òrgans.

Estimat desconegut: un 5 de setembre de fa quatre anys, jo em trobava al quiròfan de la Fundació Puigvert de Barcelona i vaig rebre un dels teus ronyons. Un ronyó que, quatre anys després, continua funcionant dins meu i m’ha regalat una vida normal. Un ronyó que m’ha regalat l’energia suficient per treballar, estimar la meva dona i criar tres fills meravellosos.

Estimat desconegut: la vida m’ha portat a conèixer el receptor de l’altre ronyó. Ara és amic meu. Una amistat amb un origen ben misteriós, tan misteriós com la vida. O sigui que ja sé qui es menjarà la tercera pasta de cabell d’àngel.

Gràcies, estimat desconegut. I gràcies als teus pares, perquè enmig dels plors van pronunciar el sí més heroic del món.

Per més protocols mèdics que embolcallin el post-transplantament, per més ordinaris que siguin, no podré mai deixar de pensar que portar dins meu un tros de vida regalada és una de les donacions més radicals que existeixen. No vull deixar mai de sentir dins meu el batec d’aquesta magnànima gratitud.

Anuncis

3 comentaris

Filed under VIVÈNCIES

3 responses to “ESTIMAT DESCONEGUT:

  1. El receptor de l'altre ronyó

    Efectivament, jo també agraeixo als familiars del donant que van donar el sí en un moment tan delicat. Ara tan tu com jo podem fer una vida normal i veure créixer als nostres. Algun dia llunyà ens prendrem tots tres la pasta de cabell d’àngel i ens farem amics amb el nostre donant.

  2. Vicenç

    Felicitats, Enric, pel quart aniversari que celebres amb el ronyó que vas rebre amb tanta gratitud. Felicitats també al destinatarí de l’altre ronyó. Ben de cor.

    El teu post, Enric, és molt bonic i consciencia molt i molt de la gran cosa que és la donació d’òrgans, un fet en el qual el comú dels mortals no pensem ni hem reflexionat pas prou.

    Si ens veiem per allà dalt, jo mateix faig per un de servir-vos amatent la pasta en qüestió amb un cafè amb llet o el que més us agradi.

  3. Núria

    Es fantastic comprobar que malgrat tot encara hi ha tanta bondat i generositat entre les persones.
    Vull felicitar-te per ser com ets, pel teu agraïment i per saber compartir-ho amb tothom !!

    Cada nou dia, cada sonriure dels teus flls,
    cada nit plena d’estrelles,són les lletres d’una dolça canço..
    (que de ben segur ja deu cantar la “Barbra”).
    Feliç dia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s