CONTRA EL PESSIMISME EDUCATIU

Escuela Joaquin RodeznoAra que s’ha acabat el curs escolar, permeteu-me que us encomani una bona dosi d’optimisme sociològic en matèria educativa. Estic tip, fart, cansat i fastiguejat dels falsos profetes que no perden mai l’oportunitat de carregar contra els sistemes educatius occidentals. Molt abans d’aquesta desoladora crisi econòmica que patim, feia moltes dècades que sentíem veus constants condemnant la incompetència, el fracàs i la crisi de l’escola. Veus que ara continuen denunciant la ineficàcia de la institució escolar. A aquestes veus replico: tots els estudis que analitzen, comparen  i sistematitzen el fracàs escolar no fan sinó demostrar que l’escolarització actual, la de principis del segle XXI, és la millor que ha viscut la història de la humanitat. Les noves generacions, amb diferència, són les més ben educades de la història.

Que per què dic això? Doncs perquè quan es mira de pal·liar el fracàs escolar és perquè hi ha una voluntat explícita de millora del sistema. És una sort tenir fracàs escolar. A l’Espanya dels anys quaranta, no n’hi havia, de fracàs escolar. Hi havia directament discriminació per sexe i per classe social. Només estudiaven els fills mascles de les famílies adinerades. El fill del notari, el fill del metge, etc… Per la màgia de l’estatus, només es convertien en senyors els fills dels senyors. En un panormana així, el fracàs escolar era una variable invisible. El meu pare, sense anar més lluny, que provenia d’una família que prou feina tenia per fer tres àpats al dia, prenia apunts aprofitant les paperines amb què els colmados embolicaven els queviures. Als tretze anys va haver de penjar els estudis per ajudar a l’economia familiar.  Moltes vegades, amb els ulls entelats, m’ha evocat les paraules que el seu mestre va dirigir a la resta de la classe l’últim dia que va poder assistir a escola: “Mireu, avui ens deixa en X, un alumne exemplar, que demà s’ha d’incorporar a la fàbrica…”. La sortida del meu pare d’aquella aula mai no va comptar com un fracàs escolar. Era simplement el destí inevitable dels menys poderosos en una societat en la qual el que fracassava era la igualtat d’oportunitats. Sortosament el curs de la història ha fet un gir. El seu fill, jo mateix, ara fa classe en aules universitàries.

Hem de renovar el sistema educatiu. L’hem de millorar. Hem d’aprendre a arribar a les noves generacions, a fusionar escola i vida. No des de l’estratègia política, sinó des del món de les propostes pedagògiques. Millorem el sistema educatiu, però des de l’eficàcia i l’optimisme. Els discursos que tufegen a cualquier tiempo pasado fue mejor són perillosament  falsos.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under EDUCACIÓ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s