VIURE L’ÚLTIM TRAM DE LA VIDA AMB DIGNITAT

Ressona sovint als mitjans la reivindicació d’una “mort digna”, una expressió perversa -com tantes d’altres, del tipus “salut reproductiva”- que moltes vegades encobreix un suposat dret a l’avortament. La mort ha de ser digna, i per a mi la dignitat sempre està al marge del suicidi assistit. Però, i l’últim tram de la vida? I l’última dècada? I les últimes hores? No han de ser dignes, també? No han de ser tan dignes com ho és la persona humana?

I avui us parlo d’aquest tema perquè diumenge passat vaig assistir al funeral del pare d’un molt amic meu. Un pare de família que havia passat tota la vida treballant pel present i el futur dels seus fills, i que havia pagat tota la seva vida una mútua sanitària privada, per poder gaudir d’una bona assistència en cas de necessitat. Doncs bé: durant les dues darreres setmanes de vida, rosegat per una metàstesi cancerígena terminal, va rebre un tracte inhumà -tant ell com els seus familiars- en un dels hospitals de la mútua que havia pagat tota la vida religiosament.

He seguit aquest cas de prop. “Se’l volien treure literalment de sobre”, em deia el meu amic en sortir del funeral. “Els metges sabien que li quedaven pocs dies de vida, li injectaven morfina regularment; no es valia per si mateix, s’ho feia tot a sobre, i ens el volien facturar cap a casa, sense cap explicació, sense escrúpuls”. El meu amic i les germanes van obtenir més informació de l’estat en què es trobava el seu pare a través de metges amics que no pas del personal sanitari que l’estava “atenent”.

En tot això pensava de camí cap al funeral, a Sancho de Àvila. Un funeral d’un quart d’hora, amb pressa, en un edifici immens que funciona amb la velocitat d’una cadena de muntatge. Una cerimònia curtíssima, amb les paraules justes, sense silencis, sense temps per respirar. Sense ni temps per resar. I un pare que deixava aquesta vida. El meu amic té les últimes paraules del seu pare clavades al cor :”És que no m’ha ni mirat!”, pronunciades amb llàgrimes d’impotència als ulls. La darrera queixa del seu pare es referia a l’última visita mèdica que va rebre abans de traspassar.

Ara que la ciència mèdica ha aconseguit perllongar la vida humana fins al llindar dels cent anys i eliminar el sofriment físic, potser caldria esforçar-nos per eliminar el sofriment espiritual de les persones que estan abordant la mort. Només així aconseguiríem garantir el dret a morir dignament.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under TEMES D'AVUI, VIVÈNCIES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s