DONES DESESPERADES


Coincideixo al tren dos cops per setmana amb una dona alliberada, l’existència de la qual m’imagino. A trenc d’alba surt de casa disparada per treballar en un despatx oficial de Barcelona fins a les tres de la tarda. Abans de sortir, rosegant un barreta de fibra i entre glops de cafè, ha preparat un tupper amb el dinar del seu fill mentre el seu marit es dutxava. És una dona de carrera: culta, refinada, amb conversa. De sòlida classe mitjana: sabates Adolfo Domínguez i bossa De Prada. Ha deixat el seu fill de quatre mesos, el que més s’estima, amb una cuidadora sudamericana sense papers que encara no coneix del tot bé.



Al tren, llegint en diagonal Orgull i Prejudici, s’angoixa pensant que potser la Jennifer encara no ha canviat els bolquers pixats d’en Marçal. La primera setmana que el va deixar amb la Jennifer no ho va poder evitar: era seure al tren i arrencar a plorar fins al despatx.

La feina l’avorreix, perquè ens enganyarem. Però al poble no s’hi podria estar tot el dia, com feia la seva mare. La casa li cauria a sobre. No, no no…

Quan torna a casa de la feina, la Jennifer la rep amb un posat altiu post-colonial. Ha cuidat d’en Marçal amb higiènica perfecció, però no s’ha dignat a fer res de la casa. De fet mai li vam parlar de fer cap feina, pensa la meva dona alliberada, no fos cas que se sentís explotada, pobra noia. Però mira que deixar els plats bruts del dinar a la pica!

Compungida, la dona alliberada comença el segon torn. En Marçal joguineja amb els coixins i la Jennifer ha marxat com sempre, amb una pressa incòmoda. El marit encara trigarà unes dues hores ben bones a arribar. Vindrà amb gana, com sempre. Es posa a netejar la casa i a fer el sopar, sense perdre la mirada d’en Marçal.

No recorda la darrera vegada que es va confessar a si mateixa que estava cansada. I el marit sempre arriba cansat, però a les onze té ganes de sexe. Com cada dia. I a ella li vénen ganes que la seva vida es transformi en un conte de fades sense príncep. Ella no necessita un Príncep Blau, per ser feliç. Amb un home corresponsable faria, pensa entre si mentre buida el rentavaixelles.

Anuncis

1 comentari

Filed under FAMÍLIA, FEMINISME

One response to “DONES DESESPERADES

  1. Ferran

    No l’he pillat, ho sento, no l’he entès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s