GÈLIDES FESTES D’HIVERN

És de tots conegut que la progressia més progre dels progres està fent recomanacions oficials -i escrites, servidor les ha llegides- als òrgans directius dels centres escolars perquè s’eviti parlar de “vacances de Nadal”, proposant l’expressió alternativa “vacances d’hivern”, per no ferir les susceptibilitats culturals i religioses dels nou-vinguts a casa nostra. La mesura, al meu entendre, amaga molta més mala baba ideològica. Amb mesures com aquestes, els immigrants cada vegada ho tindran més difícil per integrar-se a casa nostra. Anem en camí d’aigualir tant el nostre llegat cultural i lingüístic, que els nous catalans aviat no sabran a què s’han d’integrar.

Us convido a llegir l’article que ha publicat avui al diari Avui la incorregible Empar Moliner sobre aquest tema.

“AIXÒ QUE DIC NO ÉS POLÍTICA!”

L’incorregible Oscar Wilde és conegut per haver condensat el desprestigi envers el periodisme amb la frase: “No diguis a la meva mare que sóc periodista: ella creu que treballo de pianista en un burdell”. En la visió sardònica de Wilde, una  mare s’havia de sentir més tranquil·la -i enganyada!- pensant que el seu fill martellejava el piano d’una casa de barrets que si es dedicava a escampar mentides i  calúmnies a la premsa. Si haguéssim de posar la frase al dia, moltes persones optarien per canviar la paraula “periodista” per la de “polític”. I és que avui en dia, per a bona part de la societat, els polítics s’han convertit en personatges antipàtics, i els afers polítics són vistos amb menyspreu. “Jo no faig política!” clamen moltes persones en les converses de cafè, amb la pretensió de subratllar la puresa de les seves intencions.

Malauradament, el desencís generalitzat amb la política que experimenten molts ciutadans els erosiona com a tals. Som menys ciutadans quan deixem de preocupar-nos,d’ implicar-nos i d’actuar en la polis, en la ciutat. Allunyant-nos de la política ens allunyem de la polis, de la ciutat estat, i quedem atrinxerats a la vida privada. I el pitjor del cas: en allunyar-nos de la política, deixem que els altres prenguin les nostres decisions. Abandonar la polis és una decisió  molt perillosa: si no convertim en política els nostres principis, la política dels altres decidirà quins dels nostres principis són políticament correctes.

EN DEFENSA DE PILAR RAHOLA

Fa uns quants dies, en el programa Els matins de TV3, Pilar Rahola va retreure a Toni Soler que hagués incorporat les paròdies de  Hitler i Franco al Polònia. He de dir que estic totalment d’acord amb la Pilar. Els foscos i diabòlics protagonistes  de la història -Hitler, Stalin,Franco, etc…- no mereixen formar part del frontispici de personatges que ens amenitzen les nits dels dijous. No s’ho mereixen perquè tots els personatges del Polònia, per més imperfectes que se’ns presentin, acaben tenint un to entranyable i proper. Ni Franco ni Hitler es mereixen que, inconscientment, en l’anestèsia d’una rialla, els desem en el calaix dels personatges entranyables i inofensius.

A causa d’aquesta opinió  sobre el programa dirigit per Toni Soler, Pilar Rahola ha rebut crítiques ferotges en algunes columnes periodístiques. Un articulista ha dit coses tan lletges com que aquesta senyora hauria de tenir la boca més petita… De senyores vull parlar.

SANG I SEXE

Percebo un degoteig de notícies sobre adolescents que assessinen les seves nòvies o ex-nòvies, i em permeto regalar als lectors que segueixen aquest blog una citació de María Elósegui, doctora en dret i professora de la Universitat de Saragossa, extreta del seu aclaridor  llibre Diez temas de género. Hombre y mujer ante los derechos productivos y reproductivos, un llibre que recomano fervorosament a tots els qui estiguin interessants a millorar l’educació dels nois i les noies en aquest tercer mileni.

EL RETORN DE STEVE JOBS

Escolta les paraules de Steve Jobs, després de superar un càncer de pàncrees i haver rebut un transplantament de fetge.