EL VIRUS DE LA INCREDULITAT

Mantenim unes relacions molt ambivalents amb la ciència. A voltes actuem com si la ciència tingués totes les solucions a les nostres preguntes, tots els bàlsams de les nostres angoixes existencials, i menyspreem qualsevol altra explicació sobre l’univers que no vingui avalada per una bata blanca.

I a voltes, com en aquests moments amb la grip A, ens trobem en el procés de redactar entre tots una altra novel·la de Dan Brown sobre les perverses intencions de les empreses farmacèutiques. He sentit moltes vegades la frase “doncs jo no em penso vacunar”, acompanyada d’uns arguments conspiratoris que si es fessin pel·lícula es convertirien en un èxit de taquilla.

El menyspreu cap a la vacuna de la grip A és un menyspreu benestant, de persones del primer món que sabem que tenim un hospital de tercer nivell a menys de cinquanta quilòmetres de distància, amb un servei d’urgències 24 hores d’abast universal.

QUINA VERGONYA!

Llegiu aquest article de Lluís Foix, aparegut avui a l’Avui. Calen més articles com aquests, sobretot en un moment de pànic benestant sobre els remots efectes secundaris d’una vacuna.

EL VEL I EL TANGA

Ara resulta que dediquem hores i hores a parlar sobre si és lícit permetre que les alumnes musulmanes portin el vel a l’escola. Personalment, si jo hagués de dictar alguna mena de codi de vestimenta per a les institucions educatives, prohibiria en primer lloc que els nois i noies de casa nostra, els autèntics, els de la terra, els de la ceba, els que esmorzen pa amb tomàquet i Llet Nostra cada matí, arribessin als centres escolars exhibint els calçotets i la tira dels tangues per damunt dels pantalons. Molts professors van a la feina amb moltes ganes d’ensenyar. Malauradament, hi ha massa adolescent a les aules amb la mateixa pretensió: massa ganes d’ensenyar-ho tot, i poques ganes d’aprendre.

Prohibiria que els adolescents portessin a l’institut la mateixa vestimenta que a l’afterhours. Els faria anar a escola de tal manera, que si a les cinc vulguessin anar al càsting de Gran Hermano haguessin de passar per casa per canviar-se. L’escolarització universal  és un fenomen important, una conquesta social que cal celebrar amb un mínim de solemnitat.

CONEIXEU NANCY PELOSI?

És en vida una figura històrica de la política nordamericana. Nancy Pelosi és la primera dona que ha ocupat el càrrec de Presidenta de la Cambra dels Representats dels Estats Units. És una dona compromesa, enèrgica, decidida, amb ganes de canviar el món. No fa gaire va publicar un llibre amb un títol revelador: Know Your Power (Coneix el teu poder), on sosté que una de les grans contribucions a la política nordamericana en les darreres dècades ha estat la participació femenina. Nancy Pelosi va ser una mestressa de casa durant bona part de la seva vida. Durant un bon grapat d’anys es va dedicar exclusivament a criar quatre filles. Va ser una mare compromesa. Sovint li pregunten com va poder fer el salt “de la cuina al Congrés”, i ella sempre respon que és el que és a la política gràcies als coneixements i a la ciència que va aprendre durant la seva etapa de mare entregada. I és que, en contra del que ens volen fer entendre molts, la vida privada i la vida pública no només estan íntimament vinculades, sinó que s’han d’harmonitzar i conciliar.

“NO DIRÀS EL NOM DE GÈNERE EN VA”

Quan haurem superat totes les ideologies que ens separen, ens quedaran només persones per adherir a la nostra comprensió i estima. De la mateixa manera que reivindico la paraula “gènere” com una categoria vàlida per analitzar els accessoris innecessaris , opinables i canviants, de la masculinitat o la feminitat, també rebutjo el que molts col·lectius, iniciatives i plataformes proposen en nom del gènere. El gènere sovint és l’excusa per practicar un elitisme femení excloent i redemptor de tots els problemes del món que frega el ridícul. L’Empar Moliner torna a encertar-la en la seva columna de l’Avui d’avui. Felicitats, Empar, per la teva lucidesa i la ironia amb què tractes aquest tema.