DONES DESESPERADES

Coincideixo al tren dos cops per setmana amb una dona alliberada, l’existència de la qual m’imagino. A trenc d’alba surt de casa disparada per treballar en un despatx oficial de Barcelona fins a les tres de la tarda. Abans de sortir, rosegant un barreta de fibra i entre glops de cafè, ha preparat un tupper amb el dinar del seu fill mentre el seu marit es dutxava. És una dona de carrera: culta, refinada, amb conversa. De sòlida classe mitjana: sabates Adolfo Domínguez i bossa De Prada. Ha deixat el seu fill de quatre mesos, el que més s’estima, amb una cuidadora sudamericana sense papers que encara no coneix del tot bé.

COME COMO UN HOMBRE

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=QpIL-Gz2zVk">

El Instituto de la Mujer va demanar a Burger King la retirada de la seva campanya publicitària “come como un hombre”, per considerar-la sexista.

Més enllà de les consideracions nutricionals sobre la conveniència de consumir menjar ràpid, veig cada vegada més urgent la creació d’un Instituto del Hombre, dedicat a lluitar, per exemple, contra el sexisme de l’anunci en què es veia un home obrint una llauna de cafè i cantussejant la taula de l’1. Anunci en què se’ns felicitava per saber fer finalment dues coses alhora. O l’anunci en què una dona trucava a un servei d’eliminació ràpida dels marits que no sabien programar una marca de rentadores. La diferència entre l’anunci de Burger King i els dos anuncis que he comentat és que en la campanya del doble whopper no es critica frontalment la dona. Ni se l’esmenta. Elles que facin i mengin el que vulguin.

L’ortodòxia del feminisme ha aconseguit que criticar el mascle sigui políticament correcte. I que qualsevol lloança a la virilitat, la impulsivitat i la contundènica de l’home sigui considerada políticament incorrecta. La virilitat no és una substància tòxica, tal com van descobrir les moltes persones atrapades a les Torres Bessones en veure entrar homes heroics vestits de bombers.

LA PÍNDOLA ANTI-MENSTRUACIÓ

L’Administració d’Alimentació i Medicaments nordamericana acaba d’aprovar la comercialització de Lybrel, un nou anticonceptiu concebut per ser administrat durant els 365 dies de l’any que aconsegueix eliminar la menstruació femenina.

La comercialització de Lybrel “alliberarà” algunes dones de les molèsties de la menstruació, però tindrà greus efectes secundaris: perpetuarà, sobretot entre les noves generacions de dones, una visió negativa, anti-higiènica i fins i tot “degradant” del cicle menstrual.

La igualtat entre els sexes no s’aconseguirà amb fàrmacs i ideologies que obliguin les dones a masculinitzar-se, renunciant a les “molèsties” de la feminitat. Només assolirem la igualtat home-dona quan la igualtat i la diferència es fonguin en la complementarietat, i dones i homes es comprometin en tots els àmbits de la societat. En paraules de Blanca Castilla: “Hoy se advierte que es necesario construir una familia con padre y una cultura con madre, siendo el varón trabajador y padre, y la mujer, madre y trabajadora.

La píndola Lybrel només serà un altre somni frustrat de Bridget Jones. I Bridget Jones mereix trobar un Darcy que se l’estimi.

DE-CONSTRUIR LA MASCULINITAT?

El Magazine de La Vanguardia del 27 de maig de 2007 presenta, en la secció Jóvenes Extraordinarios, Josep Maria Armengol, un filòleg anglès que ha realitzat una tesi doctoral sobre la masculinitat dirigida per Àngels Carabí, una de les feministes de gènere de l’establishment universitari. La secció literària de la Facultat de Filologia Anglesa de la UB està dominada per la perspectiva de gènere, una particular ideologia importada dels Estats Units que acaba llegint entre línies el fantasma de l’opressió patriarcal a totes les pàgines de la literatura anglesa. Les classes de literatura anglesa sovint sembla que explorin els textos literaris només com un pretext per acabar denunciant la històrica discriminació de la dona en tots els camps de la vida.

No és estrany, doncs, que quan aquest feminisme radical -que tant poc té a veure amb les lluites per la igualtat de dones tan il·lustres com Mary Wollstonecraft- parli dels homes, ho faci per “de-construir” la masculinitat, considerada pràcticament com una substància tòxica. No hi ha dubte que Josep Maria Armengol deu ser un bon deixeble de la perspectiva de gènere, perquè afirma: “He editado para el Ayuntamiento de Barcelona un trabajo que analiza las implicaciones políticas y sociales de la masculinidad, incluidas prácticas de riesgo. Por ejemplo, ¿por qué son casi siempre los chicos los que intentan probar su “valía” (hombría) conduciendo a gran velocidad o haciendo peligrosas piruetas? Como dice un colega, deberían promover el eslogan “ser macho mata“.”

Cert: els homes, molt més que les dones, tendeixen per naturalesa a realitzar conductes de risc, que posen en perill la seva vida. Per això són homes més del 95% dels que treballen de miners, paletes, soldats en posició de combat, desactivadors de bombes, bombers, etc… Professions per a les quals el feminisme radical no demanarà mai la paritat, és clar.

Més que eliminar la virilitat dels seus homes, el que occident necessita és canalitzar-la positivament amb la força de l’educació. Que la virilitat no és una substància tòxica ho saben les moltes persones atrapades a les Torres Bessones quan van veure entrar, arriscant la seva vida, homes intrèpids vestits de bombers.