“NO DIRÀS EL NOM DE GÈNERE EN VA”

Quan haurem superat totes les ideologies que ens separen, ens quedaran només persones per adherir a la nostra comprensió i estima. De la mateixa manera que reivindico la paraula “gènere” com una categoria vàlida per analitzar els accessoris innecessaris , opinables i canviants, de la masculinitat o la feminitat, també rebutjo el que molts col·lectius, iniciatives i plataformes proposen en nom del gènere. El gènere sovint és l’excusa per practicar un elitisme femení excloent i redemptor de tots els problemes del món que frega el ridícul. L’Empar Moliner torna a encertar-la en la seva columna de l’Avui d’avui. Felicitats, Empar, per la teva lucidesa i la ironia amb què tractes aquest tema.

UNA MONJA BENEDICTINA I L’AVORTAMENT

Sor Teresa Forcades és una monja benedictina de Montserrat. És doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York; doctora en Teologia; Master of Divinity per la Universitat de Harvard. És una monja certament inquieta i estudiosa, que s’autodeclara feminista. Circula per internet un text seu, ple de sentit comú, sobre la grip nova i les manipulacions mèdiques, mediàtiques i polítiques amb què s’ha presentat aquesta variant del virus de la grip. Teresa Forcades parla amb una veu serena, seductora, i denuncia els interessos econòmics de les grans empreses farmacèutiques.

Ahir em vaig dedicar a mirar la seva intervenció al programa Singulars de TV3, i he de dir que les seves paraules em van captivar fins al minut 30 de l’entrevista, moment en el qual el presentador li va preguntar per la seva opinió sobre l’avortament. En escoltar i interpretar els arguments amb què Sor Teresa Forcades legitima l’avortament han ressonat a les meves orelles les paraules llop amb pell de xai…

Si disposeu de molt de temps, podeu escoltar les seves declaracions sobre l’avortament fent clic a l’enllaç següent:

Teresa Forcades al programa Singulars.

L’avortament es tracta a partir del minut 30 de l’entrevista.

Si no teniu tant de temps, continueu llegint el post.

EN DEFENSA DE PILAR RAHOLA

Fa uns quants dies, en el programa Els matins de TV3, Pilar Rahola va retreure a Toni Soler que hagués incorporat les paròdies de  Hitler i Franco al Polònia. He de dir que estic totalment d’acord amb la Pilar. Els foscos i diabòlics protagonistes  de la història -Hitler, Stalin,Franco, etc…- no mereixen formar part del frontispici de personatges que ens amenitzen les nits dels dijous. No s’ho mereixen perquè tots els personatges del Polònia, per més imperfectes que se’ns presentin, acaben tenint un to entranyable i proper. Ni Franco ni Hitler es mereixen que, inconscientment, en l’anestèsia d’una rialla, els desem en el calaix dels personatges entranyables i inofensius.

A causa d’aquesta opinió  sobre el programa dirigit per Toni Soler, Pilar Rahola ha rebut crítiques ferotges en algunes columnes periodístiques. Un articulista ha dit coses tan lletges com que aquesta senyora hauria de tenir la boca més petita… De senyores vull parlar.

UNA FEMINISTA HONESTA

Llegeix aquest article de Pilar Rahola. Subscric tot el que hi diu.

SEXISME D’ALTS VOLTS?

El nu s’està convertint en un ingredient cada vegada més habitual en campanyes benèfiques i manifestacions contra el maltractament dels animals, per posar dos exemples. Desfilar en grup ensenyant el que et sobra o el que et falta per Plaça Catalunya és signe inequívoc que la protesta no només és legítima, sinó progressista. Arribarà un dia, estimats lectors, que assistir a una manifestació a favor de la reducció d’emissions tòxiques en americana i corbata tindrà un punt de transgressió. I què me’n dieu de les fotos dels calendaris d’any nou? Per una bona causa, bombers i pastisseres s’apunten al club de l’erotisme sense pensar-s’ho dues vegades.

Continuar llegint…

Aquest any, les auxiliars de vol de Ryan Air han decidit protagonitzar les fotografies d’un calendari, lluint biquini i somriures. El Instituto de la Mujer s’ha apressat a censurar-ne la difusió, titllant-la de sexista, perquè presenta “a las azafatas como objetos sexuales”. I jo em pregunto: què feia el Insituto de la Mujer quan aquells homes mostraven els seus cossos de gimnàs de pagament en un dels calendaris del 2007? Que només és sexista el nu femení?

Estic d’acord que fer servir el nu -masulí o femení- innecessàriament, com a reclam o consum eròtic, atempta contra la dignitat de la persona humana. No entenc, doncs, per què el Instituto de la Mujer no declara la guerra a tantíssimes pel·lícules espanyoles que fan servir la presència femenina en aquest sentit.

A més a més: si tan preocupat està el Instituto de la Mujer per la dignitat de la dona, que comenci per prohibir que centenars de dones es prostitueixin en els marges de les carreteres a plena llum del dia. No es podria qualificar aquest fenomen de desordre públic? Jo, pare responsable, quan porto els meus fills en cotxe em preocupo que estiguin degudament lligats a cadiretes homologades per la Unió Europea. I jo, pare responsable, callo i pujo el volum de la ràdio quan el meu fill observa el ball obscè de la prostituta de carretera i em pregunta: Papa, què està fent aquella senyora?

I que consti que a mi m’agraden els calendaris de paisatges…