SANG I SEXE

Percebo un degoteig de notícies sobre adolescents que assessinen les seves nòvies o ex-nòvies, i em permeto regalar als lectors que segueixen aquest blog una citació de María Elósegui, doctora en dret i professora de la Universitat de Saragossa, extreta del seu aclaridor  llibre Diez temas de género. Hombre y mujer ante los derechos productivos y reproductivos, un llibre que recomano fervorosament a tots els qui estiguin interessants a millorar l’educació dels nois i les noies en aquest tercer mileni.

CONTRA EL PESSIMISME EDUCATIU

Ara que s’ha acabat el curs escolar, permeteu-me que us encomani una bona dosi d’optimisme sociològic en matèria educativa. Estic tip, fart, cansat i fastiguejat dels falsos profetes que no perden mai l’oportunitat de carregar contra els sistemes educatius occidentals. Molt abans d’aquesta desoladora crisi econòmica que patim, feia moltes dècades que sentíem veus constants condemnant la incompetència, el fracàs i la crisi de l’escola. Veus que ara continuen denunciant la ineficàcia de la institució escolar. A aquestes veus replico: tots els estudis que analitzen, comparen  i sistematitzen el fracàs escolar no fan sinó demostrar que l’escolarització actual, la de principis del segle XXI, és la millor que ha viscut la història de la humanitat. Les noves generacions, amb diferència, són les més ben educades de la història.

UNA ENTREVISTA MOLT INTERESSANT

Mireu i escolteu atentament aquesta entrevista amb Irene Rigau. La Irene Rigau és una mestra amb totes les lletres de la paraula. Té una visió sobre el sistema educatiu que comparteixo totalment. Val la pena.

Irene Rigau: “Amb la llei d’educació es diu adéu al Maig del 68″

LLIBRES SOCIALITZATS

L’escola del meu fill ha decidit reutilitzar els llibres de text.  La socialització de llibres és una pràctica en augment al nostre país. Els seus defensors denuncien la despesa desproporcionada que comporta per a les famílies catalanes la compra anual de llibres de text a l’inici del curs escolar. Addueixen també que a través de la socialització es poden treballar valors tan importants com la cura del material. Estic d’acord amb la primera de les raons esgrimides: la socialització de llibres no deixa de ser el càstig social indirecte  als preus abusius fixats  per les editorials i els intermediaris. Càstig sobretot als retocs superficials que sovint s’han fet a llibres de text vàlids per obligar a les famílies a comprar-los de cap i de nou, una estratègia del tot matussera i condemnable.

FILLS QUE NEIXEN SENSE PARE

Al nostre país, i a molts països del nostre entorn, una dona de, posem, trenta-nou anys, que no ha tingut sort en les seves relacions amb el sexe contrari, pot decidir tot d’una quedar-se embarassada mitjançant una tècnica de reproducció assistida. A Occident, on fem crèixer els drets com bolets, existeixen els anomenats “drets reproductius”.  Tenir fills, en moltes situacions, ja no és el resultat d’un sòlid projecte familiar entre un home i una dona. La maternitat, per a la Bridget Jones postmoderna, és el regal que sadolla les ànsies d’una experiència vital més. Un fill es converteix en un desfici anhelat, en una mena de bombó, en una càpsula Nespresso d’embolcall exclusiu.