EL VEL I EL TANGA

Ara resulta que dediquem hores i hores a parlar sobre si és lícit permetre que les alumnes musulmanes portin el vel a l’escola. Personalment, si jo hagués de dictar alguna mena de codi de vestimenta per a les institucions educatives, prohibiria en primer lloc que els nois i noies de casa nostra, els autèntics, els de la terra, els de la ceba, els que esmorzen pa amb tomàquet i Llet Nostra cada matí, arribessin als centres escolars exhibint els calçotets i la tira dels tangues per damunt dels pantalons. Molts professors van a la feina amb moltes ganes d’ensenyar. Malauradament, hi ha massa adolescent a les aules amb la mateixa pretensió: massa ganes d’ensenyar-ho tot, i poques ganes d’aprendre.

Prohibiria que els adolescents portessin a l’institut la mateixa vestimenta que a l’afterhours. Els faria anar a escola de tal manera, que si a les cinc vulguessin anar al càsting de Gran Hermano haguessin de passar per casa per canviar-se. L’escolarització universal  és un fenomen important, una conquesta social que cal celebrar amb un mínim de solemnitat.

CONEIXEU NANCY PELOSI?

És en vida una figura històrica de la política nordamericana. Nancy Pelosi és la primera dona que ha ocupat el càrrec de Presidenta de la Cambra dels Representats dels Estats Units. És una dona compromesa, enèrgica, decidida, amb ganes de canviar el món. No fa gaire va publicar un llibre amb un títol revelador: Know Your Power (Coneix el teu poder), on sosté que una de les grans contribucions a la política nordamericana en les darreres dècades ha estat la participació femenina. Nancy Pelosi va ser una mestressa de casa durant bona part de la seva vida. Durant un bon grapat d’anys es va dedicar exclusivament a criar quatre filles. Va ser una mare compromesa. Sovint li pregunten com va poder fer el salt “de la cuina al Congrés”, i ella sempre respon que és el que és a la política gràcies als coneixements i a la ciència que va aprendre durant la seva etapa de mare entregada. I és que, en contra del que ens volen fer entendre molts, la vida privada i la vida pública no només estan íntimament vinculades, sinó que s’han d’harmonitzar i conciliar.

EDUCACIÓ I CREATIVITAT

Si podeu seguir una breu dissertació en anglès, no dubteu a escoltar les paraules de Sir Ken Robinson, un expert mundial en creativitat. Les seves idees ens donen pistes sobre com hauria de ser l’educació en el tercer mil·leni.

GÈLIDES FESTES D’HIVERN

És de tots conegut que la progressia més progre dels progres està fent recomanacions oficials -i escrites, servidor les ha llegides- als òrgans directius dels centres escolars perquè s’eviti parlar de “vacances de Nadal”, proposant l’expressió alternativa “vacances d’hivern”, per no ferir les susceptibilitats culturals i religioses dels nou-vinguts a casa nostra. La mesura, al meu entendre, amaga molta més mala baba ideològica. Amb mesures com aquestes, els immigrants cada vegada ho tindran més difícil per integrar-se a casa nostra. Anem en camí d’aigualir tant el nostre llegat cultural i lingüístic, que els nous catalans aviat no sabran a què s’han d’integrar.

Us convido a llegir l’article que ha publicat avui al diari Avui la incorregible Empar Moliner sobre aquest tema.

SANG I SEXE

Percebo un degoteig de notícies sobre adolescents que assessinen les seves nòvies o ex-nòvies, i em permeto regalar als lectors que segueixen aquest blog una citació de María Elósegui, doctora en dret i professora de la Universitat de Saragossa, extreta del seu aclaridor  llibre Diez temas de género. Hombre y mujer ante los derechos productivos y reproductivos, un llibre que recomano fervorosament a tots els qui estiguin interessants a millorar l’educació dels nois i les noies en aquest tercer mileni.