MENORS MADURS?

Segons normativa del Departament d’Educació, als centres escolars no poden haver-hi begudes alcohòliques i no s’hi pot fumar en cap racó del recinte. Educació, però, permet que Salut hi enviï infermeres per assessorar els nostres pre-adolescents sobre els suposats problemes existencials del primer cicle de l’ESO: les drogues i el sexe. I vet-ho aquí que, en un centre docent on no es pot fumar ni beure, una infermera, atrinxerada en un despatxet provisional, pot acabar oferint a la vostra filla la píndola del dia després amb total confidencialitat: és a dir, sense que vosaltres, els seus pares, en sapigueu res. Però tranquils!: només ho farà si troba que la vostra filla és “prou madura”.

LA MINISTRA QUE VA DESPENALITZAR L’AVORTAMENT A FRANÇA

Simone Veil, l’ex-Ministra francesa de Sanitat que l’any 1975 va despenalitzar l’avortament al seu país, ha fet unes declaracions molt interessants en un reportatge difòs pel canal de televisió France 2 el passat 14 de juny. En el documental de France 2, que tractava dels avortaments d’alt risc que es practiquen a Espanya, es mostra una clínica abortista privada disposada a oferir els seus serveis a una periodista embarassada de vuit mesos.

“Científicament cada cop és més evident que des de la concepció estem parlant d’un ésser viu“, afirmà Veil, la primera dona que va presidir el Parlament europeu entre 1979 i 1982.

Simone Veil, d’origen jueu, que va patir la deportació a Auschwitz, reconeix que la situació de l’avortament a Espanya és “espantosa”, però que legalment no es pot impedir que les dones europees viatgin al nostre país, ja que la Cort Europea ha afirmat que l’avortament està sotmès a les legislacions nacionals.

RATES DE LABORATORI

L’altre dia, en una conversa amb tres dones, una de les meves interlocutores va criticar amb contundència els laboratoris farmacèutics que experimenten amb animals, afegint que quan es compra cremes per la cara, ella sempre mira l’etiqueta per assegurar-se que no han estat testades amb animals. Tres minuts més tard, quan la conversa va canviar per parlar de la maternitat i la cura dels fills, va fer un al·legat a favor de l’avortament, reduint-lo a una “qüestió personal”. I jo em pregunto: ¿quan acabarem amb aquest pensament feble que atorga drets a les rates de laboratori que nega als éssers humans?