LLIBRES SOCIALITZATS

L’escola del meu fill ha decidit reutilitzar els llibres de text.  La socialització de llibres és una pràctica en augment al nostre país. Els seus defensors denuncien la despesa desproporcionada que comporta per a les famílies catalanes la compra anual de llibres de text a l’inici del curs escolar. Addueixen també que a través de la socialització es poden treballar valors tan importants com la cura del material. Estic d’acord amb la primera de les raons esgrimides: la socialització de llibres no deixa de ser el càstig social indirecte  als preus abusius fixats  per les editorials i els intermediaris. Càstig sobretot als retocs superficials que sovint s’han fet a llibres de text vàlids per obligar a les famílies a comprar-los de cap i de nou, una estratègia del tot matussera i condemnable.

Deixeu-me, però, que presenti uns quants arguments en contra de la socialització dels llibres de text. La cultura és cara, diuen molts. Certament, els llibres no són barats. Però si decidim que no hi ha diners per llibres, hem de ser molt curosos en les prioritats en què eduquem els nostres fills. Les famílies que no tenen diners per llibres però en canvi es gasten centenars d’euros en consoles de vídeojocs o viatges efímers deixen clars els missatges que transmeten als seus fills amb les seves tries.

Hi ha escoles que socialitzen llibres, i al segon trimestre fan prescindibles Setmanes Blanques per a les quals els pares paguen més de tres-cents euros per fill. De vegades no hi ha diners per llibres, però sí per forfaits.

Els llibres de text són cars. També ho són les consumicions alcohòliques de les discoteques, que  ja valen més de set euros. Tot és car o barat depenent de les prioritats i dels valors que governen la nostra tria.

Maluradament, la generalització de la reutilització de llibres a Catalunya provocarà a llarg termini la desaparició de petites editorials catalanes que treballen exclusivament per al mercat català. Una llàstima.

Estem en uns moments de crisi….de crisi de prioritats.

Conec famílies que viuen en cases sense llibres. En cases on els llibres no serveixen ni per decorar. Les cases sense llibres són llars sense finestres obertes a la imaginació.