VIDES PERFORADES

No seré jo qui s’escandalizi estèticament dels pírcings que llueixen en inesperades parts del cos els joves i els no tan joves. De fet, posats a ser rigorosos, les dones han portat pírcings des de temps immemorials, uns pírcins anomenats arracades. Hi ha pírcins i tatuatges molt ben col·locats, ubicats amb molta gràcia, que denoten un bon gust estètic per part del portador/a.  Si aquests pírcings i tatuatges estilitzats van acompanyats d’una bona higiene corporal i d’un desodorant, no tinc cap raó física per defugir la companyia de cap cos parcialment perforat.

Ara bé: hi ha persones que han perforat el seu cos i han imprès els seus cossos de tatuatges que expressen el seu malestar existencial. Hi ha cossos que semblen passaports mutilats per males experiències, vides marcades d’insatisfacció que transpiren frustració per cada porus de la pell.

Hi ha estètiques i estètiques. Hi ha pírcings, bonics, insinuants, i pírcings tribals. Al metro, pel carrer, hi ha persones amb estètica tribal que no estan contentes amb la vida. Ni amb la societat. Que són víctimes. Que estan marcades. Hi ha vides perforades.