LLIBRES SOCIALITZATS

L’escola del meu fill ha decidit reutilitzar els llibres de text.  La socialització de llibres és una pràctica en augment al nostre país. Els seus defensors denuncien la despesa desproporcionada que comporta per a les famílies catalanes la compra anual de llibres de text a l’inici del curs escolar. Addueixen també que a través de la socialització es poden treballar valors tan importants com la cura del material. Estic d’acord amb la primera de les raons esgrimides: la socialització de llibres no deixa de ser el càstig social indirecte  als preus abusius fixats  per les editorials i els intermediaris. Càstig sobretot als retocs superficials que sovint s’han fet a llibres de text vàlids per obligar a les famílies a comprar-los de cap i de nou, una estratègia del tot matussera i condemnable.

VIDES PERFORADES

No seré jo qui s’escandalizi estèticament dels pírcings que llueixen en inesperades parts del cos els joves i els no tan joves. De fet, posats a ser rigorosos, les dones han portat pírcings des de temps immemorials, uns pírcins anomenats arracades. Hi ha pírcins i tatuatges molt ben col·locats, ubicats amb molta gràcia, que denoten un bon gust estètic per part del portador/a.  Si aquests pírcings i tatuatges estilitzats van acompanyats d’una bona higiene corporal i d’un desodorant, no tinc cap raó física per defugir la companyia de cap cos parcialment perforat.

SANT RUBIANES

Sempre s’han alçat veus denunciant  la precipitació d’algunes beatificacions vaticanes.  Deixeu-me que avui alci la meva per denunciar la precipitació en la beatificació laica de Pepe Rubianes. El pompós homenatge oficial de tres hores al Palau Sant Jordi, retransmès en directe per la televisió nacional, em sembla una autèntica desproporció mediàtica.  El fervor desbocat pel traspàs d’aquest showman irreverent és una radiografia de la societat que tenim: insípida,mediocre, petita, buida i miop. Les societats queden retratades pels gurús que enalteixen.

VIVA LA VIDA

Escolta aquesta revolucionària cançó de Coldplay.