Al nostre país, i a molts països del nostre entorn, una dona de, posem, trenta-nou anys, que no ha tingut sort en les seves relacions amb el sexe contrari, pot decidir tot d’una quedar-se embarassada mitjançant una tècnica de reproducció assistida. A Occident, on fem crèixer els drets com bolets, existeixen els anomenats “drets reproductius”. Tenir fills, en moltes situacions, ja no és el resultat d’un sòlid projecte familiar entre un home i una dona. La maternitat, per a la Bridget Jones postmoderna, és el regal que sadolla les ànsies d’una experiència vital més. Un fill es converteix en un desfici anhelat, en una mena de bombó, en una càpsula Nespresso d’embolcall exclusiu.
Les avançades tècniques possibiliten prescindir de la participació directa d’un home en l’acte sexual reproductiu. En el cas de la Bridget Jones postmoderna, també es prescindeix de la presència d’un referent de pare en l’educació d’un ésser humà. Neix un fill condemnat per la ciència i la legalitat a no tenir pare. No tenir pare, en la era “postfeminista”, és també una ”opció” de la dona, a la mateixa llista que l’avortament.
Els fills sense pare no són els fills d’una mare vídua. El fill d’una mare vídua ha tingut pare, i en un sentit encara en té. L’absència del pare mort és una presència constant en la seva vida. Hi ha fotografies seves per la casa, va deixar escrits, records, i és tot sovint invocat per la mare: “si el teu pare fos aquí, diria, faria…”
El pare prescindible de la postmodernitat és invisible: s’ha quedat reduït en el sucedani d’una ejaculació anònima de cinquanta euros. En poques dècades, hem passat de la injusta criminalització de la “mare soltera” a la total legitimació i equiparació de les anomenades “famílies monoparentals”.
La natura, per més ideologia de gènere que generem, és tossuda: exigeix que per portar fills al món es necessiti la participació de tots dos sexes. Potser, a part de tossuda, també és sàvia…
Els éssers humans som molt contradictoris: quan anem al supermercat ens agraden els productes de conreu biològic, però ens saltem a la torera la biologia de la identitat humana.
