MANUALS DE SENTIT COMÚ

Navegant per Amazon, una de les meves botigues virtuals predilectes, vaig fullejar (virtualment, és clar) uns quants llibres d’un autor fatxenda que ofereix els seus textos a mortals disposats a millorar la seva existència.  “Llibres d’autoajuda”, pensareu. I heu encertat. Però el que diferencia Paul McKenna, l’autor fatxenda en qüestió, de la resta de companys del seu gremi, és l’atreviment amb què titula les seves obres: I Can Make You Thin (Sé com aprimar-te), I Can Make You Rich (Sé com fer-te ric), i d’altres títols per l’estil, que semblen sortits de la ploma del Geni de la llàntia. Intrigat per aquests títols tan agosarats, vaig decidir comprar el seu mètode màgic d’aprimament.

Paul McKenna recicla el sentit comú de tota la vida i ens el ven a preu fet. I ho fa amb molta gràcia. Diu en el seu llibre que als països desenvolupats, on generalment ningú no passa gana, sentim una fam emocional. I tot sovint mengem per passar l’estona, tapar buidors emocionals o apagar el foc d’un neguit. Mengem per menjar.

Menjar per aprimar-nos passa, segons McKenna, per reconciliarnos amb la nostra fam biològica, i aprendre a menjar quan realment tenim gana. Menjar quan es té gana: ve-t’ho aquí tot un camí inciàtic. Reaprendre a menjar i saber dipositar la forquilla damunt les tovalles quan ens sentim saciats. Tan senzill com això. Coneixement senzill, ras i evident, que necessitem redescobrir amb una nova enquadernació i a un nou preu, pels volts dels vint dòlars.

En acabar el llibre, m’he adonat que el meu avi ja coneixia aquests ensenyaments. Sempre deia, en sortir de taula, que li agradava acabar de dinar “ni tip ni amb gana”. El meu avi tenia sentit comú. Potser perquè no era llicenciat en res, però sabia viure.

I és que cada vegada hi ha més població universitària , especialitzada en sabers molt concrets, i més manuals de sentit comú a les llibreries, escrits per gurus que ens recorden que podem dir que “no” als nostres fills. Gurus que ens ensenyen com hem de menjar, respirar, fer l’amor i resolen els enigmes dels antioxidants. Gurus de pa sucat amb oli que ens enlluernen amb logos i eslògans del que abans els nostres avis, supervivents de la postguerra, anomenaven “sentit comú”.