Comentaris a: MENYSPREU A LA MEDICINA TRADICIONAL http://ciutadakane.wordpress.com/2008/01/24/menyspreu-a-la-medicina-tradicional/ Música, reflexions, comentaris, neures, dèries... Sat, 21 Nov 2009 16:12:47 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: Rafel Fàbrega http://ciutadakane.wordpress.com/2008/01/24/menyspreu-a-la-medicina-tradicional/#comment-44 Rafel Fàbrega Mon, 04 Feb 2008 10:53:00 +0000 http://ciutadakane.wordpress.com/2008/01/24/menyspreu-a-la-medicina-tradicional/#comment-44 Fa dos dies que he descobert aquest blog a través d'altres blogs i t'he de dir que gairebé m'he llegit tots els articles!!! N'hi ha que són realment molt interessants... <br/><br/>PD: A veure si algun dia d'aquests passo per la UIC a veure el meu ex-professor d'Anglès de Bell-lloc. Fa dos dies que he descobert aquest blog a través d’altres blogs i t’he de dir que gairebé m’he llegit tots els articles!!! N’hi ha que són realment molt interessants…

PD: A veure si algun dia d’aquests passo per la UIC a veure el meu ex-professor d’Anglès de Bell-lloc.

]]> Per: Anna Ferre http://ciutadakane.wordpress.com/2008/01/24/menyspreu-a-la-medicina-tradicional/#comment-43 Anna Ferre Sat, 02 Feb 2008 12:25:00 +0000 http://ciutadakane.wordpress.com/2008/01/24/menyspreu-a-la-medicina-tradicional/#comment-43 El menyspreu a la medicina tradicional és una mostra del maniqueisme i la "ximplicitat" (que no simplicitat) amb la que massa sovint mirem i ens movem pel món i entre les persones. Res no és blanc o negre sense matisos, i la medicina alopàtica aporta molt a la salut de molta gent. Tanmateix, penso que estaria bé que la medicina tradicional és mirés les altres medicines amb més bons ulls, com fan alguns dels metges que conec. Perquè també sé que alguns facultatius, davant les cures de dolències i malalties greus mitjançant medicines i teràpies anomenades alternatives, diuen coses de l'estil " el que t'ha passat és increíble, no té explicació, però tot el que em comentes no ho podem donar a saber, que la comunitat científica se'ns tiraria al damunt". Qui menysprea qui? Les medicines que en diem alternatives porten milers d'anys curant, i quan la medecina tradicional se la miri de tu a tu, tots hi guanyarem. Una de les aportacions més interessants que solen tenir en comú des de l'homeopatia, el naturisme, les teràpies energètiques fins a les Flors de Bach o qualsevol altra, és que miren la persona en la seva singularitat i de manera global, influida en el seu ésser -i la seva salut- per el seu entorn físic i psicosocial. Això s'agraeix tant! sobretot quan has viscut aquella situació -massa sentida- que el metge de capçalera en prou feines et mira a la cara quan li parles. Cal que tots plegats aprenguem a anar per la vida amb l'esperit obert a l'experiència, lluny dels estereotips i veritats absolutes que ens ajuden a sentir segurs però que ens limiten i ens impedeixen reconèixer moltes coses bones a qualsevol lloc. Ah, i una mica d'humilitat, encara que la paraula soni rància, és una bona companya en el viatge de trobada amb els altres. No oblidem portar-la a la maleta (o maletí) El menyspreu a la medicina tradicional és una mostra del maniqueisme i la “ximplicitat” (que no simplicitat) amb la que massa sovint mirem i ens movem pel món i entre les persones. Res no és blanc o negre sense matisos, i la medicina alopàtica aporta molt a la salut de molta gent. Tanmateix, penso que estaria bé que la medicina tradicional és mirés les altres medicines amb més bons ulls, com fan alguns dels metges que conec. Perquè també sé que alguns facultatius, davant les cures de dolències i malalties greus mitjançant medicines i teràpies anomenades alternatives, diuen coses de l’estil ” el que t’ha passat és increíble, no té explicació, però tot el que em comentes no ho podem donar a saber, que la comunitat científica se’ns tiraria al damunt”. Qui menysprea qui? Les medicines que en diem alternatives porten milers d’anys curant, i quan la medecina tradicional se la miri de tu a tu, tots hi guanyarem. Una de les aportacions més interessants que solen tenir en comú des de l’homeopatia, el naturisme, les teràpies energètiques fins a les Flors de Bach o qualsevol altra, és que miren la persona en la seva singularitat i de manera global, influida en el seu ésser -i la seva salut- per el seu entorn físic i psicosocial. Això s’agraeix tant! sobretot quan has viscut aquella situació -massa sentida- que el metge de capçalera en prou feines et mira a la cara quan li parles. Cal que tots plegats aprenguem a anar per la vida amb l’esperit obert a l’experiència, lluny dels estereotips i veritats absolutes que ens ajuden a sentir segurs però que ens limiten i ens impedeixen reconèixer moltes coses bones a qualsevol lloc. Ah, i una mica d’humilitat, encara que la paraula soni rància, és una bona companya en el viatge de trobada amb els altres. No oblidem portar-la a la maleta (o maletí)

]]>