Cada cop em trobo amb més persones que es malfien de l’anomenada medicina “tradicional” i es fan clients de les les anomenades “medicines alternatives”. Parlen dels seus metges homeòpates amb gran devoció, i mostren un civilitzat despreci envers les teràpies “agressives” de la sanitat d’occident. Aquestes postures ideològiques em semblen absurdes, per no dir idiotes: les persones que les sostenen no saben que potser són al món perquè els seus avantpassats van sobreviure gràcies a la penicilina, un dels “agressius” antibiòtics descoberts per la “medicina tradicional” que ha salvat milions i milions de vides.
Tots els bons homeòpates respecten la medicina tradicional i coneixen els límits de la seva especialitat. Saben que la seva medicina és bàsicament preventiva, i són conscients que hi ha patologies que no es curen amb homeopatia.
Aquest despreci “new age” evers la medicina occidental no deixa de ser un privilegi del Primer Món, dels estats del benestar, d’aquelles minories que gaudeixen d’un accés universal i gratuït a la sanitat els 365 dies de l’any i tenen un hospital amb servei d’urgències a menys de dos quilòmetres de casa seva. Els països del tercer món no es poden permetre el luxe de frivolitzar amb la mort o el patiment físic.
El menyspreu a la medicina tradicional és una mostra del maniqueisme i la “ximplicitat” (que no simplicitat) amb la que massa sovint mirem i ens movem pel món i entre les persones. Res no és blanc o negre sense matisos, i la medicina alopàtica aporta molt a la salut de molta gent. Tanmateix, penso que estaria bé que la medicina tradicional és mirés les altres medicines amb més bons ulls, com fan alguns dels metges que conec. Perquè també sé que alguns facultatius, davant les cures de dolències i malalties greus mitjançant medicines i teràpies anomenades alternatives, diuen coses de l’estil ” el que t’ha passat és increíble, no té explicació, però tot el que em comentes no ho podem donar a saber, que la comunitat científica se’ns tiraria al damunt”. Qui menysprea qui? Les medicines que en diem alternatives porten milers d’anys curant, i quan la medecina tradicional se la miri de tu a tu, tots hi guanyarem. Una de les aportacions més interessants que solen tenir en comú des de l’homeopatia, el naturisme, les teràpies energètiques fins a les Flors de Bach o qualsevol altra, és que miren la persona en la seva singularitat i de manera global, influida en el seu ésser -i la seva salut- per el seu entorn físic i psicosocial. Això s’agraeix tant! sobretot quan has viscut aquella situació -massa sentida- que el metge de capçalera en prou feines et mira a la cara quan li parles. Cal que tots plegats aprenguem a anar per la vida amb l’esperit obert a l’experiència, lluny dels estereotips i veritats absolutes que ens ajuden a sentir segurs però que ens limiten i ens impedeixen reconèixer moltes coses bones a qualsevol lloc. Ah, i una mica d’humilitat, encara que la paraula soni rància, és una bona companya en el viatge de trobada amb els altres. No oblidem portar-la a la maleta (o maletí)
Fa dos dies que he descobert aquest blog a través d’altres blogs i t’he de dir que gairebé m’he llegit tots els articles!!! N’hi ha que són realment molt interessants…
PD: A veure si algun dia d’aquests passo per la UIC a veure el meu ex-professor d’Anglès de Bell-lloc.