LA CONTRIBUCIÓ D’E-MULE I ARES

Permeteu-me una (altra) provocació. Hem sentit a parlar molt dels programes de descàrrega gratuïta de documents, i dels nocius efectes que tenen per a la indústria musical. Com que cada vegada es venen menys CDs, cantants reconeguts que portaven anys allunyats del contacte directe amb els mortals han hagut d’encimbellar-se de nou als escenaris per poder mantenir les masions, les piscines, els Rolls Royce i els jets privats. Canten i canten i roden el món, i encara que ho disfrassin d’intencions benèfiques o de concerts de retirada, se’ls veu d’una hora lluny que necessiten quartos. Barbra Streisand, per exemple, no solament ha superat la seva mil·lenària por escènica, sinó que s’ha retirat dels escenaris des dels escenaris unes tres vegades en els darrers deu anys, i encara està disposada a cantar en directe. I Bruce Springsten ha fet tantes parades i fonda per Barcelona, que no m’estranyaria que aquest any 2008 comencés una gira pel Vallès Oriental.

Tan malament ens han anat les descàrregues gratuïtes? A base de fer clic, hem convertit aquests auto-proclamats déus de la cançó en semi-déus més accessibles, més humans, més arrugats… Més entranyables. I en solidaritat amb les seves mansions, hem pagat les entrades i hem gaudit de concerts memorables.