MALALTS DE VIURE
Segons Domingo Orozco, president de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, un 20% de les consultes mèdiques actuals estan ocupades per malalties inventades. Certament, són objecte creixent de teràpia mèdica el dol per la mort d’un familiar, la timidesa extrema, la mandra, la por, la síndrome d’estrés post-vacances, la menopausa, etc., és a dir: facetes de la personalitat o etapes de la vida que fa unes dècades es vivien amb més fortalesa i naturalitat. Orozco afirma que la medicalització de la vida quotidiana és un fenomen en augment que està fortament impulsat per les grans empreses farmacèutiques, interessades a obrir nous mercats patològics. Estem més malalts o som més vulnerables?
El ferotge culte al cos d’Occident ens està fent replantejar la definició de la paraula “salut”. La pròpia OMS ja no defineix la salut com l’absència de malaltia, sinó com una situació de benestar “físic, mental i social”, cosa que la converteix en una aspiració pràcticament utòpica per al comú dels mortals.
Fins a quin punt ens escudem rere pots de pastilles per evitar de conèixer-nos, reconèixer-nos, tractar amb els altres i afrontar amb coratge les adversitats de la vida?
La mort i el sofriment s’han convertit en temes tabú, i els quiròfans de cirugia estètica cada dia estan més plens de persones que no es veuen capaces ni d’afrontar el pas del temps.
Vivim en una societat medicalitzada? Narcotitzada? Hem arribat ja al soma d’Un Món Feliç?
Comentaris Recents