LA CONTRIBUCIÓ D’E-MULE I ARES

Permeteu-me una (altra) provocació. Hem sentit a parlar molt dels programes de descàrrega gratuïta de documents, i dels nocius efectes que tenen per a la indústria musical. Com que cada vegada es venen menys CDs, cantants reconeguts que portaven anys allunyats del contacte directe amb els mortals han hagut d’encimbellar-se de nou als escenaris per poder mantenir les masions, les piscines, els Rolls Royce i els jets privats. Canten i canten i roden el món, i encara que ho disfrassin d’intencions benèfiques o de concerts de retirada, se’ls veu d’una hora lluny que necessiten quartos. Barbra Streisand, per exemple, no solament ha superat la seva mil·lenària por escènica, sinó que s’ha retirat dels escenaris des dels escenaris unes tres vegades en els darrers deu anys, i encara està disposada a cantar en directe. I Bruce Springsten ha fet tantes parades i fonda per Barcelona, que no m’estranyaria que aquest any 2008 comencés una gira pel Vallès Oriental.

Tan malament ens han anat les descàrregues gratuïtes? A base de fer clic, hem convertit aquests auto-proclamats déus de la cançó en semi-déus més accessibles, més humans, més arrugats… Més entranyables. I en solidaritat amb les seves mansions, hem pagat les entrades i hem gaudit de concerts memorables.

UNA FEMINISTA HONESTA

Llegeix aquest article de Pilar Rahola. Subscric tot el que hi diu.

SEXISME D’ALTS VOLTS?

El nu s’està convertint en un ingredient cada vegada més habitual en campanyes benèfiques i manifestacions contra el maltractament dels animals, per posar dos exemples. Desfilar en grup ensenyant el que et sobra o el que et falta per Plaça Catalunya és signe inequívoc que la protesta no només és legítima, sinó progressista. Arribarà un dia, estimats lectors, que assistir a una manifestació a favor de la reducció d’emissions tòxiques en americana i corbata tindrà un punt de transgressió. I què me’n dieu de les fotos dels calendaris d’any nou? Per una bona causa, bombers i pastisseres s’apunten al club de l’erotisme sense pensar-s’ho dues vegades.

Continuar llegint…

Aquest any, les auxiliars de vol de Ryan Air han decidit protagonitzar les fotografies d’un calendari, lluint biquini i somriures. El Instituto de la Mujer s’ha apressat a censurar-ne la difusió, titllant-la de sexista, perquè presenta “a las azafatas como objetos sexuales”. I jo em pregunto: què feia el Insituto de la Mujer quan aquells homes mostraven els seus cossos de gimnàs de pagament en un dels calendaris del 2007? Que només és sexista el nu femení?

Estic d’acord que fer servir el nu -masulí o femení- innecessàriament, com a reclam o consum eròtic, atempta contra la dignitat de la persona humana. No entenc, doncs, per què el Instituto de la Mujer no declara la guerra a tantíssimes pel·lícules espanyoles que fan servir la presència femenina en aquest sentit.

A més a més: si tan preocupat està el Instituto de la Mujer per la dignitat de la dona, que comenci per prohibir que centenars de dones es prostitueixin en els marges de les carreteres a plena llum del dia. No es podria qualificar aquest fenomen de desordre públic? Jo, pare responsable, quan porto els meus fills en cotxe em preocupo que estiguin degudament lligats a cadiretes homologades per la Unió Europea. I jo, pare responsable, callo i pujo el volum de la ràdio quan el meu fill observa el ball obscè de la prostituta de carretera i em pregunta: Papa, què està fent aquella senyora?

I que consti que a mi m’agraden els calendaris de paisatges…

MALALTS DE VIURE

Segons Domingo Orozco, president de la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, un 20% de les consultes mèdiques actuals estan ocupades per malalties inventades. Certament, són objecte creixent de teràpia mèdica el dol per la mort d’un familiar, la timidesa extrema, la mandra, la por, la síndrome d’estrés post-vacances, la menopausa, etc., és a dir: facetes de la personalitat o etapes de la vida que fa unes dècades es vivien amb més fortalesa i naturalitat. Orozco afirma que la medicalització de la vida quotidiana és un fenomen en augment que està fortament impulsat per les grans empreses farmacèutiques, interessades a obrir nous mercats patològics. Estem més malalts o som més vulnerables?

Continuar llegint…

El ferotge culte al cos d’Occident ens està fent replantejar la definició de la paraula “salut”. La pròpia OMS ja no defineix la salut com l’absència de malaltia, sinó com una situació de benestar “físic, mental i social”, cosa que la converteix en una aspiració pràcticament utòpica per al comú dels mortals.

Fins a quin punt ens escudem rere pots de pastilles per evitar de conèixer-nos, reconèixer-nos, tractar amb els altres i afrontar amb coratge les adversitats de la vida?

La mort i el sofriment s’han convertit en temes tabú, i els quiròfans de cirugia estètica cada dia estan més plens de persones que no es veuen capaces ni d’afrontar el pas del temps.

Vivim en una societat medicalitzada? Narcotitzada? Hem arribat ja al soma d’Un Món Feliç?

NOTA DE PREMSA DEL "CAS MORÍN"

Llegeix aquesta interessant nota de premsa de Manuel Cruz, director de la Fundación Vida.

El ‘caso Morín’ ha mostrado que en España hay pequeños ‘mini-Auschwitz’ donde se mata sin escrúpulos

Madrid, 4 de diciembre de 2007.– “El reciente ‘caso Morín’ ha servido para constatar que en pleno siglo XXI existen en España pequeños ‘mini-Auschwitz’ donde se priva del derecho a la vida sin miramientos, se mata sin escrúpulos, y los restos humanos son triturados y convertidos en una pasta que acaba en el desagüe”, afirma Manuel Cruz, director de la Fundación Vida.

Continuar llegint…

“Para las entidades defensoras de la vida, el ‘caso Morín’ no ha sido ninguna sorpresa. Lo llamativo sigue siendo la insensibilidad con que la sociedad acepta tanto el aborto ilegal como legal provocado. Se ha descubierto en pleno siglo XXI un ‘mini-Auschwitz’, y el Gobierno, los partidos políticos y hasta las instituciones presuntamente defensoras de los derechos humanos o de la infancia nos brindan su silencio, sin que esa destrucción de seres humanos merezca un mínimo comentario”, sigue diciendo Manuel Cruz.

“Frente a la tentación de querer que la práctica del aborto se limite o se reduzca a los límites establecidos por la ley, la Fundación Vida quiere recordar que es inadmisible un solo aborto provocado, porque, de igual modo que ningún ser humano debió morir nunca en Auschwitz, no debe matarse deliberadamente a ningún no nacido. En aquellos casos que un ser humano concebido no fuera deseado, es el Estado quien debería realizar una función subsidiaria para acogerlos primero y luego darlos en adopción. Y en los casos que hay riesgos de salud, la medicina hoy es capaz de poner a salvo la vida de la madre, sin necesidad de recurir al aborto directo, aunque se pueda derivar la muerte del bebé, de forma no buscada”, afirma el directivo de Fundación Vida.

“Los certificados falsos, las ecografías modificadas o la falta de formación específica para realizar una determinada actividad abortiva, no pueden desviarnos de que el aborto provocado no debería darse nunca, porque matar a un ser humano es del todo impresentable hoy en nuestra sociedad. No se trata de elevados argumentos espirituales –que los hay–, o profundos debates morales. Es cuestión de mera humanidad, y el ‘caso Morín’ ha venido a ser un test en el que se manifiesta la dureza e inhumanidad del corazón humano”, sigue diciendo Manuel Cruz.

Si el aborto surgió y se ha desarrollado principalmente en el comunismo de la Rusia soviética, no es de extrañar que ahora siga siendo IU la principal promotora del aborto libre. “Quieren pasar por pacifistas e impulsan la guerra intrauterina; dicen que defienden a las mujeres, pero promueven el intenso trauma a la mujer que aborta y al niño o niña que muere; lo consideran un ‘negocio privado’, pero en realidad es un mini-Auschwitz donde reina el terror y la muerte. Por ese camino, la izquierda radical debería replantearse su postura de desprecio a la vida, o acabará desapareciendo del mapa político”, termina diciendo el directivo de la Fundación Vida.

Más información o para concertar entrevistas:
Director de Comunicación
comunicacion@fundacionvida.net
Fundación Vida
www.fundacionvida.net