Arxius

Archive for Octubre, 2007

PARES CIENCIÒLEGS

Octubre 22, 2007 enricvidal 1 comentari

Avui, en pujar als Ferrocarrils Catalans, m’he trobat al seient buit del davant un dels diaris gratuïts del dia. Reconec que aquests diaris representen la meva dosi gratuïta de frivolitat matinera: l’última pallassada de Britney Spears és tan important com el número de víctimes civils de qualsevol conflicte armat.


Read more…

HIDEAWAY

Octubre 20, 2007 enricvidal Deixa un comentari

Una de les meves cançons predilectes de noia de Brooklyn. Del seu darrer àlbum. Suggerent, innovadora…sempre Barbra. Em compto entre els fans que no tenen espera per comprar el darrer CD, que s’apressen a la botiga i lluiten amb la cel·lofana per sentir aquesta veu tan…tan…Aquesta veu que deixa la llengua amb tants pocs recursos.


Continuar llegint…

I saw you looking in the mirror T’he vist mirant-te al mirall
I saw you fighting with your conscience T’he vist lluitant amb la consciència
I think you need a little time away Em sembla que t’has d’agafar un temps
And I may give you mine Perquè jo et pugui donar el meu
And you could find me in the moon glow I em podràs trobar en la claror de la lluna
You find me underneath your pillow Em podràs trobar sota el coixí
And we can find a little hideaway I podem trobar un petit amagatall
Where we can go on quedar
I’m in the corner with a friend of mine Sóc en un racó amb una amiga
I stood with my defenses down Em vaig quedar baixa de defenses
So many things that bring you close to me Hi ha tantes coses que m’apropen a tu
That we be led astray Tant de bon ens perdem
The wonder of desire en la meravella del desig
To love the things we cannot touch per estimar les coses que no podem tocar
Maybe we turn and say goodnight Potser donem mitja volta i ens diem bona nit
And walk away I ens allunyem
And then the story can go on without a single tear I la història pot continuar sense ni una llàgrima
You take a chance on it Pots aprofitar l’ocasió
And change the history I canviar la història
And for a time we fall in love with someone I durant un temps ens enamorem d’algú
So who am I to say the words that say Qui sóc jo per dir les paraules que diuen
We have found each other que ens hem trobat
Can we imagine any hideaway is right? Ens imaginem que tots els amagatalls serveixen?
And our adventure down in paradise I la nostra aventura al paradís
Borne upon the wind Empesa pel vent
And we are one with the night I ens fonem amb la nit
Maybe we shuffle off to Rio Potser ens anem a Rio
A little Rio de Janeiro Una mica Rio de Janeiro
And then I get a little chance to say I trobo ocasió per dir
I’m falling into you que m’estic rendint a tu
And you and I can change the world I tu i jo podem canviar el món
If we just try (One hideaway) Si ho intentem (Un amagatall)
This lonely heart of mine has found El meu cor solitari ha trobat
A mission for your light (In your world) Una missió per a la teva llum (En el teu món)
To make the sense of it Per interpretar-la
And solve the mystery (In my arms) I descobrir el misteri (En el meus braços)
It’s just the love you forever leave És l’amor que deixes sempre
With someone Amb algú
So who am I to say the words Doncs qui sóc jo per dir les paraules
That say we’ve found each other? (One sunny day) que diuen que ens hem trobat (un dia de sol)
Can we imagine any hideaway is right (In your world) Ens imaginem que tots els amagatalls serveixen
And our adventure down in paradise (In my arms) I la nostra aventura en el paradís (en els meus braços)
Born upon the wind Empesa pel vent
And we are one with the night I ens fonem amb la nit
And our adventure down in paradise I la nostra aventura al paradís
Borne upon the wind Empesa pel vent
And we are one with the night I ens fonem amb la nit

Categories:MÚSICA

DONES DESESPERADES

Octubre 17, 2007 enricvidal 1 comentari


Coincideixo al tren dos cops per setmana amb una dona alliberada, l’existència de la qual m’imagino. A trenc d’alba surt de casa disparada per treballar en un despatx oficial de Barcelona fins a les tres de la tarda. Abans de sortir, rosegant un barreta de fibra i entre glops de cafè, ha preparat un tupper amb el dinar del seu fill mentre el seu marit es dutxava. És una dona de carrera: culta, refinada, amb conversa. De sòlida classe mitjana: sabates Adolfo Domínguez i bossa De Prada. Ha deixat el seu fill de quatre mesos, el que més s’estima, amb una cuidadora sudamericana sense papers que encara no coneix del tot bé.


Read more…

Categories:FAMÍLIA, FEMINISME

LA VEU QUE ARA CANTA PER ALS ÀNGELS

Octubre 12, 2007 enricvidal 1 comentari

Quan vivia entre nosaltres, Eva Cassidy cantava com els àngels. Ara canta per als àngels. Va morir als trenta-tres anys d’un càncer de pell. Nascuda a Washington DC el 2 de febrer del 1963, durant la seva curta existència solament va arribar a ser coneguda als locals nocturns de la seva ciutat natal. L’any 1986 va conèixer Chris Biondo, un enginyer de so, que la va convèncer perquè enregistrés en un estudi algunes de les seves peces. Gràcies a Chris Biondo podem actualment gaudir d’uns quants CDs seus. El vídeo que us presento, What a Wonderful World, recull la darrera cançó que va cantar en públic, en un petit concert a benefici de la malaltia que li va costar la vida. Gràcies, Eva, per convèncer-nos que el món és meravellós fins i tot quan et rosegava la mort.


Read more…

Categories:MÚSICA

PROGRESSISME "NEW AGE"

Octubre 10, 2007 enricvidal Deixa un comentari

El cas de la noia de Girona expulsada de l’escola per assistir a classe amb el mocador islàmic ha destapat tota mena de reaccions i comentaris per part de la classe política del país. La multiculturalitat, un dels triomfs d’Occident que tant celebrem des del progressisme del canal 33 quan està associada a terrenys “segurs” com ara la gastronomia, es converteix en una amenaça quan voreja el territori de la identitat religiosa.


Continuar llegint…


“El Déu cristià”, ens repeteixen els progres, ja ha fet prou mal al llarg de la història. Ara val més controlar-lo, confinar-lo a l’espai més íntim de l’ésser humà, mirar d’expulsar-lo dels currículums escolars i censurar-ne qualsevol manifestació pública.

Sorprenentment, aquestes veus tan al·lèrgiques al cristianisme són les mateixes que aquests dies han aplaudit la rebel·lió dels monjos de Myanmar. I és que, seguint el manual d’instruccions new age de Richard Gere, si els qui surten al carrer són budistes amb túnica grana i cap rapat, les manifestacions religioses no solament són lícites, sinó heroiques.

Ara bé: els bisbes, que callin! No fos cas que algú es pensés que potser tenen una engruna de raó…

Categories:EDUCACIÓ, TEMES D'AVUI