UN MÓN DE GOSSOS

Em deprimeixo cada vegada que vaig al Caprabo i comprovo que la renglera dels productes adreçats als animals domèstics supera la renglera dels productes per a nadons.

Continuar llegint…

Perruqueries per a gossos, perfums per a gossos, roba de mudar per a gossos, caviar per a gossos, psicòlegs per a gossos… No n’estem fent un gra massa? Amb aquestes transformacions, no m’estranyaria gens que l’expressió col·loquial “he tingut un dia de gossos” acabés significant “avui he disfrutat com un camell!”. Per cert, els camells no tenen perfums.

Ja conec més d’una parella de cinquanta-i-pocs més compromesa amb els seus gossos que no ho estava amb els fills que va criar. I és que, al meu entendre, aquest amor desmesurat evers els gossos, aquest humanitzar-los fins a tractar-los millor que les persones que tenim al voltant, té el seu origen en un dels pilars de la nostra civilització: la comoditat. El desig de comoditat sembla haver-se instal·lat fins i tot en el camp afectiu.

Tenir fills és un perill. T’exposes a tornar a casa de la feina, fer sonar el timbre, i no trobar-los panteixant a l’altra banda de la porta, amb un somriure caní. Amb els gossos no passa: només cal comprar-los les croquetes sòlides del Caprabo, passejar-los una estona al vespre i t’estimen fins a l’eternitat. Encara millor: demostren que t’estimen fins a l’eternitat, en múltiples dosis diàries.

A més a més, un gos no et contradirà mai. Ni mirarà de falsificar-te la firma al butlletí de notes. Definitivament: tenir fills és molt, molt exposat….