Escolteu les paraules del Jutge de Menors de Granada en la V Tertulia del Consejo Escolar de La Comunidad de Madrid: “Familia y Escuela ante la Prevención de Conductas de Riesgo”. No tenen pèrdua.
Em deprimeixo cada vegada que vaig al Caprabo i comprovo que la renglera dels productes adreçats als animals domèstics supera la renglera dels productes per a nadons.
Continuar llegint…
Perruqueries per a gossos, perfums per a gossos, roba de mudar per a gossos, caviar per a gossos, psicòlegs per a gossos… No n’estem fent un gra massa? Amb aquestes transformacions, no m’estranyaria gens que l’expressió col·loquial “he tingut un dia de gossos” acabés significant “avui he disfrutat com un camell!”. Per cert, els camells no tenen perfums.
Ja conec més d’una parella de cinquanta-i-pocs més compromesa amb els seus gossos que no ho estava amb els fills que va criar. I és que, al meu entendre, aquest amor desmesurat evers els gossos, aquest humanitzar-los fins a tractar-los millor que les persones que tenim al voltant, té el seu origen en un dels pilars de la nostra civilització: la comoditat. El desig de comoditat sembla haver-se instal·lat fins i tot en el camp afectiu.
Tenir fills és un perill. T’exposes a tornar a casa de la feina, fer sonar el timbre, i no trobar-los panteixant a l’altra banda de la porta, amb un somriure caní. Amb els gossos no passa: només cal comprar-los les croquetes sòlides del Caprabo, passejar-los una estona al vespre i t’estimen fins a l’eternitat. Encara millor: demostren que t’estimen fins a l’eternitat, en múltiples dosis diàries.
A més a més, un gos no et contradirà mai. Ni mirarà de falsificar-te la firma al butlletí de notes. Definitivament: tenir fills és molt, molt exposat….
A aquestes alçades de la pel·lícula, sembla que encara costa ser un bon estudiant i pertànyer al sexe masculí.
Per a molts nois, la seva normal integració social dins l’escola passa per amagar els esforços acadèmics. Exposar les inquietuds davant d’un examen, i confessar les hores passades davant del llibre preparant l’examen són temes de conversa que molts nois han après a no compartir mai amb els seus amics mascles, per por de perdre per sempre més l’etiqueta de normals. A l’escola, les noies tenen un marge de llibertat més ampli: sense deixar de ser ben vistes poden ser fines, mossotes, estudioses o mandroses.
De fet és el que dissortadament passa a les novel·les de Harry Potter. El mag més famós de la història domina tots els encanteris del món, però no sembla pas que els hagi après als llibres. En canvi, la pobra Hermione, la més empollona de Hogwards, per més hores que passi a la biblioteca mai no aconsegueix superar en Harry. El missatge subliminal sembla ser que l’heroïcitat està renyida amb la cultura de l’esforç.
Per salvar molts nois de la màgia negra del suspens, és necessari difondre una cultura escolar masculina que valori l’estudi.
M’agrada l’estil de Michael Bublé. El tema que us proposo, Everything, és una original cançó d’amor.
Comentaris Recents