LA NOSTRA SEGURETAT SOCIAL

“Hola, em dic Kim, tinc trenta-set anys, i espero ser en el futur una de les supervivents de càncer a Long Island”. Així comença aquest esglaïdor testimoni d’una dona americana que no té assegurança mèdica i viu en un país on la Sanitat està reservada fonamentalment als qui se la poden costejar.

Nosaltres, a Espanya, som uns privilegiats que sortosament no patirem mai aquesta incertesa en cas de malaltia. Per això ens permetem el luxe de queixar-nos del menjar dels hospitals, de les llistes d’espera, del col·lapse de les urgències o del tracte que ens dispensen els metges. Si bé és cert que la nosta sanitat té aspectes per millorar, també és cert que els usuaris de la salut pública hem de millorar molt fins arribar un dia a saber apreciar les bondats del nostre sistema sanitari: un sistema que ens acull, vinguem d’on vinguem, i ens tracta com a pacients i no com a clients.

No hi ha pitjor malaltia que la de no ser atès.