LA MINISTRA QUE VA DESPENALITZAR L’AVORTAMENT A FRANÇA

Simone Veil, l’ex-Ministra francesa de Sanitat que l’any 1975 va despenalitzar l’avortament al seu país, ha fet unes declaracions molt interessants en un reportatge difòs pel canal de televisió France 2 el passat 14 de juny. En el documental de France 2, que tractava dels avortaments d’alt risc que es practiquen a Espanya, es mostra una clínica abortista privada disposada a oferir els seus serveis a una periodista embarassada de vuit mesos.

“Científicament cada cop és més evident que des de la concepció estem parlant d’un ésser viu“, afirmà Veil, la primera dona que va presidir el Parlament europeu entre 1979 i 1982.

Simone Veil, d’origen jueu, que va patir la deportació a Auschwitz, reconeix que la situació de l’avortament a Espanya és “espantosa”, però que legalment no es pot impedir que les dones europees viatgin al nostre país, ja que la Cort Europea ha afirmat que l’avortament està sotmès a les legislacions nacionals.

EDUCAR SUPERANDO LAS DIFICULTADES

Us recomano fervorosament la lectura de Educar superando las dificultades (Ediciones Internacionales Universitarias). El títol de l’obra és massa eixut, peca de fred, no està a l’alçada del colpidor testimoni que tresoreixen les seves pàgines: el testimoni d’una dona que ens transmet la seva experiència educant un fill amb dificultats. Asun Balonga parla des del cor, però tocant de peus a terra. Parla de sentiments, sense fer-se en cap moment empalagosa, una mesura molt difícil de dosificar. Els seus sentiments són autèntics, i rellisquen de la lletra impresa fins a impregnar la sensibilitat del lector. I escriu amb un estil molt difícil de reeixir, perquè combina la precisió amb l’espontaneïtat, el rigor amb la frescor dels moments que revisita.

Per educar bé un fill no hi ha com una mare entossudida en l’art d’estimar. Una mare que sap que estimar és una moneda de dues cares, i una d’elles sempre és el sacrifici.

CAPVESPRES DE CAFÈ AMB LLET

La meva àvia i jo ens enteníem fins i tot quan parlàvem. Cada tarda, quan tornava a casa en tren, deixant enrere tot un dia de classes a la Universitat de Barcelona, sabia que l’àvia esperava el meu retorn amb una tassa de cafè amb llet. Sentir-me esperat, i ensumar mentalment la tassa fumejant que m’esperava, era un dels plaers més profunds que he experimentat mai.

El capvespre davallava lentament dins la tassa. El sucre i el giravolt de la cullera es fonien amb la conversa que l’àvia i jo descabdellàvem, a foc lent, sense pressa. El plaer de sentir-me esperat deixava pas al plaer de sentir-me escoltat. L’àvia m’escoltava des de la profundor oceànica dels seus ulls blaus. L’encontre capvespral amb l’àvia era el meu petit refugi. La pressa del món s’aturava i només hi havia temps per a la tendresa.

És a la família on s’aprenen o es desaprenen les grans lliçons de la vida. La tassa de cafè en llet desprenia l’aroma d’un amor incondicional.

Durant molts anys, la meva àvia va carretejar un càncer d’estòmac, dissimulant-lo a la perfecció sota un encís de somriure i un traç de pintallavis vermell fosc. Una tarda, quan ja portava dies ajaguda al llit que la veuria morir, es va entossudir a preparar-me la que seria la darrera tassa. Es va arrossegar pel passadís, cadavèrica, feta un sac d’óssos, i en un obstinat impuls de tendresa em va preparar una altra tassa. Me la vaig beure, sabedor que mai no podria acabar d’entendre per què m’estimava tant.

L’àvia és morta, però no hi ha dia que no pensi en ella. La seva absència és una de les principals presències del meu jardí interior. Per què no l’oblidi, el meu fill contempla el món des de la profundor oceànica dels seus ulls blaus.

L’àvia no vol que l’oblidi. Va morir un cinc de setembre, i va ser un cinc de setembre, a la una de la nit, que em trucaren de la clínica per rebre un transplantament.

He begut massa tasses de cafè amb llet per creure en les casualitats.

LA VIDA ÉS UN MISTERI

Aquest és un dels testimonis que més m’han impactat últimament. Steve Jobs ens demostra amb la pròpia vida que sovint les contrarietats són missatges de felicitat per descodificar.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=TUSJFfY4zHo">

STEPHEN SONDHEIM

Stephen Sondheim és un dels meus compositors predilectes. El seu Send in the Clowns és senzillament deliciós.. Espero els vostres comentaris sobre quina versió us agrada més.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=e0tTCaFEEKI">