EL PES DE LA IDENTITAT BIOLÒGICA

Si visiteu http://www.donorsiblingregistry.com/ us trobareu amb una web americana on els fills nascuts mitjançant la inseminació artificial provinent d’un donant anònim miren de trobar els seus germans i/o conèixer el seu pare biològic. Hores d’ara ja s’han produït nombrosos agermanaments, i grups de germans recompostos queden per anar junts a jugar a futbol o a fer una tassa de te. Donat que molts d’ells han resultat ser de la mateixa regió, el fet trobar-se i conèixer-se ha estat un descobriment d’allò més útil. Sempre havien sabut que amb les germanes no s’hi lliga, però per complir aquest mandat civilitzador cal primer saber quines són totes les teves germanes.

Realment tots els camins són legítims per tenir fills? Si bé és cert que només té dret a dir-se pare qui reconeix els seus fills i exerceix la seva paternitat, també és cert que l’esperma d’un home és una substància que té molta més transcendència que la saliva. ¿Fins a quin punt podem els homes mercadejar amb la nostra esperma, amb afany de lucre, sabent que serà utilitzada per procrear éssers humans condemnats a no saber mai quin és el seu veritable origen?