RATES DE LABORATORI
L’altre dia, en una conversa amb tres dones, una de les meves interlocutores va criticar amb contundència els laboratoris farmacèutics que experimenten amb animals, afegint que quan es compra cremes per la cara, ella sempre mira l’etiqueta per assegurar-se que no han estat testades amb animals. Tres minuts més tard, quan la conversa va canviar per parlar de la maternitat i la cura dels fills, va fer un al·legat a favor de l’avortament, reduint-lo a una “qüestió personal”. I jo em pregunto: ¿quan acabarem amb aquest pensament feble que atorga drets a les rates de laboratori que nega als éssers humans?
Categories:AVORTAMENT
Hola Sr. Vidal:
Personalment, crec que el que passa en aquesta societat és que molta gent enlloc de pensar el que diu, diu el que pensa tal i com li apareix a la ment en el moment que dues neurones amb informació més o menys semblant els entren en contacte.
Com que estem acostumats (o ens han acostumat) a fer allò que requereix el mínim esforç, el fet de reflexionar sobre un tema determinat per tal d’extreure’n conclusions aplicables a situacions concretes, és quelcom totalment impensable.
Passi-ho bé!
Estic totalment d’acord amb tu, Kenan. Poques persones mantenen una coherència de pensament en tots els temes. Una altra cosa és la coherència en l’actuació: ja sabem que els éssers humans topem sovint amb les mateixes pedres. Però és trist que molts no sapiguem ni mantenir una coherència en allò que pensem o creiem.