LA VEU

Ho reconec: Barbra Streisand em perd. Sento una admiració irrefrenable per aquesta artista, per aquesta llegenda viva que de ben segur passarà a la història de la música popular. Les seves interpretacions del repertori de Broadway, plenes d’aquesta passió interpretativa que desprèn la seva poderosa veu, m’han acompanyat en molts dels meus itineraris vitals. Dona de moltes facetes: esposa, mare, cantant, actriu, directora, productora cinematogràfica…Darrerament, als seus ben portats 65 anys, ha tornat a cantar en directe, delectant milers d’espectadors. Per molts anys, Barbra!

OBESITAT INFANTIL

Segons dades del Ministeri de Sanitat i Consum, a Espanya un 13,9% dels nens i joves d’entre els 2 i els 24 anys pateixen obesitat, i un 26,3% pateix sobrepès. Al nostre país augmenta de manera alarmant la diabetis infantil. Davant d’aquest problema sanitari, els polítics tenen dues alternatives: dotar la sanitat pública de més fons per tal d’implementar protocols mèdics de reeducació alimentària o bé anar a l’arrel del problema. Necessitem polítics intel·ligents que vagin a l’arrel dels problemes. Hi ha molts factors que poden incidir sobre l’augment de l’obesitat infantil, però permeteu que us en citi un: la inexistència d’una política de conciliació laboral i familiar. La dona, sortosament per a ella i per a tothom, s’ha incorporat al mercat laboral, i com a conseqüència, la qualitat educativa de les famílies, degut a la manca de conciliació, ha davallat notablement. Els pares tornen tard a casa i sovint no tenen ni temps ni energia per cuinar. De vegades no tenen ni esma de pensar a comprar els ingredients. Massa nens, quan tornen d’escola, obren la porta de casa seva amb una clau pròpia perquè la llar està buida, i es troben amb la bolleria industrial i el Diario de Patricia, en substitució del carinyós entrepà fet al moment i la conversa sobre “com ha anat?”.

RATES DE LABORATORI

L’altre dia, en una conversa amb tres dones, una de les meves interlocutores va criticar amb contundència els laboratoris farmacèutics que experimenten amb animals, afegint que quan es compra cremes per la cara, ella sempre mira l’etiqueta per assegurar-se que no han estat testades amb animals. Tres minuts més tard, quan la conversa va canviar per parlar de la maternitat i la cura dels fills, va fer un al·legat a favor de l’avortament, reduint-lo a una “qüestió personal”. I jo em pregunto: ¿quan acabarem amb aquest pensament feble que atorga drets a les rates de laboratori que nega als éssers humans?