Polítics progressistes parlen de repartir immigrants en diferents centres, per evitar “crear ghettos” en escoles concretes. El problema és que, en el fons, quan es parla de “repartir immigrants”, s’estableix l’associació automàtica entre immigrant i problema educatiu. No sempre és el cas, sortosament.
Paradoxalment, el mateix progressisme educatiu que predica la repartició d’immigrants és el que fomenta la zonificació escolar. La zonificació escolar és un dels darrers vestigis del feudalisme: “si neixes a les terres de Romanyà, serviràs el senyor de Romanyà”… O en la versió educativa: “si neixes a Romanyà, t’educaran a l’Insti de Romanyà!”.
Paradoxalment, el mateix progressisme educatiu que predica la repartició d’immigrants també predica la integració. Junts, junts a la classe, i que ningú se’n separi! Junts fins que les diferències es fonguin! Però no es fonen. S’aguditzen, perquè no es donen prou eines d’integració. I els mestres treballen desbordats.
Un dels problemes del sistema educatiu és l’ortopèdic progressisme que tot sovint impedeix prendre mesures valentes, d’eficàcia. Molts immigrants tenen el problema de no conèixer la llengua i els costums del país que els acull. ¿No seria millor que, temporalment, els immigrants que acaben d’arribar estiguessin junts en unes aules d’acollida els temps necessari per aprendre bé la llengua vehicular de l’ensenyament obligatori i els costums del país on viuran i faran arrels?
La separació temporal de molts immigrants els atorgaria una igualtat d’oportunitats més realista en integrar-se a l’educació obligatòria. I és que, en educació, com en altres àmbits de la vida, separar no implica necessàriament discriminar.
A l’escola, només es discrimina quan el sistema no pot o no vol atendre les necessitats d’un alumne.
Comentaris Recents